Dp!
-
Anna Ballbona
-
-
- Montmeló (1980)
- Més informació
sobre l'autora a:
-
http://www.barcelonareview.com/revista/08/av.html
-
-
- Cinc poemes inèdits
-
-
-
- Illa
Flaubert
-
-
Aprecia el
dringar del silenci
-
sobre el neó
que rebrega el paisatge.
-
L’estesa
immensa, com inerta,
-
com si escupís
inintel.ligibles mots,
-
alguna vegada
l’espanta:
-
tomba els ulls
cap a la lluna i l’herbam,
-
ximple consol,
talment far d’illa Flaubert.
-
-
-
-
Radiografia
-
-
De perfil, cap
ben dret,
-
un moment, no
respiris.
-
Instantània de
columna i cames.
-
Llum i
contrallum a l’ossada,
-
com la ditada
solar a la lluna
-
indefensa o
oculta. Em despullarà
-
el làser
pervers? Aguantarà la bata
-
burlesca el
radiològic empit?
-
Surt una brossa
al genoll lleig i nuet.
-
Deu ser un
petit pinyol de cirera
-
que es va
extraviar en el desori
-
per anar per
mal camí,
-
pel pedregar,
com la maleta
-
en l’aeroport
continental:
-
pinyol lleig i
nuet, trist viatjant.
-
-
-
Burots
-
-
La primera part
contractant
-
de la primera
part va i torna,
-
tomba que gira
la burocràcia,
-
treballa, burla
i rebla
-
sempre prou
naturalment
-
com si no
tingués altra feina:
-
pentinats els
gats del pati,
-
mai s’acaba la
volta, nyigui-nyoga,
-
la primera part
contractant
-
de la primera
part escup
-
paperot
universal, nyigui-nyoga,
-
signes que
consignen res,
-
indicacions per
anar enlloc.
-
Polsosa i bruta
produeix i produeix
-
la màquina
barbuda i grassa
-
que entrebanca
per trobar un stop,
-
per girar a
l’esquerre i caure a l’inici:
-
poc més que una
casella sens fons.
-
-
-
Catadriòptic
-
-
Catadriòptic
semblaria
-
la substància
psicotròpica
-
per enfilar
serrats mig fetillers,
-
camí de regis
covals amb dragons.
-
Resulta, però,
la pregunta que no em sé
-
d’Alibabà i els
quaranta paranys,
-
d’una quiniela,
el quinze mai ple,
-
del permís que
no vull demanar.
-
-
- No
conducció
-
-
A la seva edat
i no condueix res,
-
les mil voltes
d’un timó la maregen,
-
massa anys
d’autoescola a la brossa, Joan.
-
Bada amb
estampes provisionals,
-
una mirada
sobre el paisatge
-
i mai fixa en
el cotxe del davant.
-
No per
militància sostenible,
-
es camufla rere
seients d’autobús,
-
la conducció
fluctua en estranys vaivéns,
-
veu
inextricable agafar el volant,
-
només la
bicicleta, ara fa un temps.
- Poemes inèdits
- © Anna Ballbona
-
