Dp!


 

Pere Rosselló Bover
 
 
Palma de Mallorca (1956)
Més informació sobre l'autor a:
http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
http://www.geocities.com/pererossellobover/index.htm
 
 
Dos poemes inèdits
 
 
Andròmines
  
A les golfes del temps faig neteja a l’enyor.
Els objectes que abans foren útils són ara
records muts, plens de pols. Em retrob amb la ràdio,
que vessava cançons i rondalles antigues.
L’Olivetti a un racó: m’imagín que ella sola
els poemes caducs escriví i els articles
per a uns breus butlletins. Trob la càmera obscura
en el fons d’un calaix: tants d’instants féu perennes
quan volia copsar tot el món que em fugia
de l’abast de les mans. I també el projector
que en el blanc del llençol revivia el passat
amb retrats transparents. Hi ha la bolla del món,
que girava veloç sobre un eix d’alumini,
amb països que avui són polsim de la història.
Alguns llibres arnats en el cofre dels avis,
manuals escolars que em recorden una era
de didàctic garrot. Són andròmines velles,
inservibles avui, retirades per altres
instruments més lleugers, més barats i més àgils.
Malgrat tot, fins fa poc ens reblien els dies,
com nosaltres omplim el tassó esmorrellat
d’aquest temps que, tenaç, ens transforma en deixalles.
 
                                                                       2006

 

Crepuscle a la cala

S’ha post el sol i encara el mar conserva,
avar, la llum contra la costa fosca.
Suren perfils de terra contra el cel
just uns minuts d’eternitat efímera.
S’encén la nit i es llença el llast del dia.
La llum del mar a poc a poc s’apaga,
com el record d’aquells que un dia fórem
i pus mai més no tornarem a ser.
 
 
                                                        Santa Ponça, 2000

 

Poemes inèdits
© Pere Rosselló Bover