Dp!


 

Mireia Vidal-Conte
 
 
Barcelona (1970)
Més informació sobre l'autora a:
http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
 
 
Dos poemes inèdits

                                                      

                                             A Rosina Ballester, poeta balear

 

el mirall d’Orlando natural

  

I

   

ella tan amada
separa cos d’altres documents
amor encara esmenta
si pregunta diu
a la Mireia li sorprèn aquesta quotidianitat
i no en marxa no ha no deu
d’aquesta ànima cridada de forma tan natural

  

II

  

com terra menorquina
que voldries abastar
només aquest poema

 


-------

 

no tot és dicible
exactament no és
fotocòpia exacta de la complexitat àrdua és difícil

tens!

llenguatge vacu en sentit figurat si no hi ha d’altre
tolls emotius arenes movedisses fullaraca hi enfonses malucs
mans desajustades
crosses paraules mai originals si l’altre llenguatge roman tapiat

tens! 

esbossos sensacionals mai solcs reals
et queda reses
com vius Formentera per si creguessis en la mística
només aquí podria ser efectiva

tens!

ni un sol renec que distorsioni tens

  

Poemes inèdits
© Mireia Vidal-Conte