ESTIMADA MARTA  I

Des de les hores mortes, talaiot,
m'omplo la pell de dibuixos obscens
i tu hi ets, Marta, en tots. Minuciós
et ressegueixo sines i malucs,
el ventre lleu i el sexe ardent i obscur
amb la punta dels dits extasiats.
Ets una sola i moltes. Complaent
i complaguda alhora rodolem
per un pendent insòlit. Cada gest
perfà l'extrema intimitat del joc
desmesurat i estricte. Marta, els mots
que ens diem sense dir-los no són pas
escuma sinó aigua, i el desig
és un vast horitzó. Si tanco els ulls
te'm fas present i esclaten els colors.
L'arbre de llum tan densa dels sentits
poblat de nou de fulles i d'ocells.

SEQÜÈNCIES

Sense treure'm els guants de la més blava seda
em poso a cada dit un anell de brillants
i es condensa en el fons de la meva memòria
un finíssim perfum de cafès torrefactes.

El gerent de l'hotel m'anuncia al vestíbul
menú de xampinyons, ànec salvatge i pudding.
(L'acidesa d'estómac i el tabac ros conviuen
als restaurants insípids de cambrers amb perruca.)

Bàrmans de smoking blanc preparen còctels dolços
als clubs esnobs, de saxos etílics i xilòfons.
Els croupiers distingits truquen les grans ruletes
on circula l'atzar de fitxa i feltre verd.

I plora un jockey trist per l'hipòdrom desert
perquè, de nou, Degas assassina entre blondes
les ballarines rosses de tutú emmidonat
que menjaven maduixes a les platges nudistes.

Hi ha més seqüències dins de Pintura