El millor: la història, el guió, l'actuació de Björk (millor interpretació femenina a Cannes), la seva màgica veu, els altres actors (Catherine Deneuve), la música, la originalitat... El pitjor: els moviments de càmera tan exageradament moguts i falsos, que busquen la naturalitat del moviment Dogma, i que es queden com el més artificial de la pel.lícula (guanyadora de la Palma d'Or a Cannes). Lars Von Trier ("Los idiotas") dirigeix molt bé (exceptuant el tema càmera) i aconsegueix una bona i sensible obra que arriba al cor. Encara que està considerada com un musical perquè hi han unes 8 cançons amb ball, no seria una pel.lícula típica del gènere. 
Recomanada per a gairebé tothom, i que no tinguin mania als musicals i als experiments cinematogràfics. (És aconsellable seure a les últimes files si no us voleu marejar).
(2-11-00)