Poques vegades un documental ha tingut el resó i l'èxit (a nivell popular) de Bowling for Columbine dirigit i produït per Michael Moore. Potser perquè arriba en un moment molt adient, potser perquèés una forta auto-crítica a un dels països més prepotents del món, potser perquè tracta un tema que crida l'atenció, potser per la pròpia publicitat del seu director durant l'entrega dels Oscars (ha guanyat l'Oscar al millor documental). O potser per tot plegat.

El documental tracta de la relació d'amor-odi dels americans amb les armes de foc. El director fa un anàlisi de la situació, les conseqüències i les possibles causes del per què d'aquesta atracció cap a les armes de foc per part d'aquest país. També aprofita per mostrar certes dades històriques de les intervencions (militars) americanes arreu del món, per criticar el sistema de la seguretat social, per criticar el racisme als EUA... Tot i que el fil coductor és perquè els americans tenen tantes armes de foc i perquè, malgrat ser la causa de milers de morts anuals, alguns sectors les continuen defensant.

El títol surt del fet tràgic que va succeïr a l'institut Columbine on 12 estudiants i professors van morir i molts més van resultar ferits a causa dels trets disparats per uns companys. Abans de cometre els assassinats, els causants van anar a jugar a bitlles i per això l'altra referència del títol. Pot haver una possible causa-efecte en això? Fàcilment, no. Però amb aquesta relació que estableix el director ens està mostrant, amb el seu particular sentit de l'humor, com és d'absurda aquesta relació dels americans amb les armes de foc.

Un paper important en el film el té l'Associació Nacional del Rifle i el seu president (en el moment de rodar el documental), el Charlton Heston. Una associació que defensa el dret, marcat en la constitució, de tots els americans a tenir un arma de foc per protegir-se i que basen aquest dret en la tradició, sense tenir en compte les més d'11.000 morts anuals per armes de foc als Estats Units. Algunes opinions parlen de l'entrevista final a Charlton Heston com una de les millors parts del documental.

Però per mi el més interessant és veure les dades que se'ns mostren, els testimonis de persones tant víctimes (els dos nois ferits a l'institut Columbine) com defensores de les armes de foc (el noi que té un llibre per fabricar explosius, l'home que dorm amb un revolver sota el llit), la comparació amb altres països (Canadà)... I trobo que és més interessant perquè ens està ensenyant una realitat que existeix i que a nosaltres se'ns fa difícil d'entendre. I se'ns ensenya amb un punt de vista crític i potser per això ens agrada veure-ho. Em pregunto si la majoria de nord-americans estarà d'acord amb aquest punt de vista.

Direcció i guió: Michael Moore

www.bowlingforcolumbine.com

arantxa uribe-echevarria

Maig 2003