"Master and Commander. Al otro lado del mundo"  2003 EUA
"Master and Commander: The Far Side of the World"

Any 1805 amb les guerres napoleòniques de fons. Una nau anglesa capitanejada per Russell Crowe ("Gladiator") persegueix una altra de francesa.

La pel.lícula mostra amb cruesa la vida al mar, les inclemències del temps, les tensions psicològiques, l'angoixa i la paciència de veure com els vaixells es van apropant a poc a poc, la duresa d'una batalla amb canons, amb una escena final excel.lent, brutal.

El vaixell, en aquella època, és com una nau espacial enmig de l'espai descobrint nous planetes. Aquest interès pels descobriments d'aquell temps també està molt ben reflexat.

És una pel.lícula d'aventures adulta, no apta per a gent que busca acció i comicitat sense parar. No és la típica pel.liculeta de pirates simpàtics.
Tampoc és un film antibelicista. Ens explica les coses de forma força realista, sense posicionaments, tot i que la presència de mariners excessivament joves et fa dubtar seriosament de l'ètica present en aquells temps.

Recomanada a amants del mar, l'aventura en estat pur, la natura...

Direcció: Peter Weir ("El show de Truman", "El club dels poetes morts", "Únic testimoni"...)
Guió: Peter Weir segons novel.les de Patrick O'Brian
Altres actors: Paul Bettany

Desembre 2003

MASTER AND COMMANDER

L'origen de Master and Commander es troba en les novel·les del britànic Patrick O'Brian -una vintena pel cap baix-, dues de les quals han estat traduïdes al català per Columna: Capità de mar i guerra i Capità de navili. Aquestes obres tenen un al·licient especial per als catalans, un interès que el mateix Russell Crowe va remarcar en la presentació del film a Barcelona. Em refereixo a la identitat del personatge del doctor Stephen Maturin, l'amic del capità Jack Aubrey interpretat per Crowe. A les novel·les, a més de metge eminent i naturalista prestigiós, Maturin és un irlandès que parla català -de fet, és mig català-, odia Espanya i treballa per la independència de Catalunya. Fins i tot té propietats a Lleida i un passaport a nom de Joan Maragall.
Mai no sabrem l'opinió de Patrick O'Brian sobre aquesta adaptació de la seva obra -va morir l'any passat a Cotlliure, a la Catalunya Nord, on residia-, però tindria motius per estar-ne content perquè, deixant de banda el to potser massa gèlid amb què Peter Weir, el director, narra la història, hem de convenir que es tracta d'una pel·lícula magnífica, farcida de seqüències espectaculars i amb un retrat força versemblant de l'època napoleònica. Aneu-hi, us ho passareu bé.

Víctor Alexandre

Tot Sant Cugat, "Angle Invers". Núm. 889, 12/desembre/2003