"Mi vida sin mi"    Canadà-España 2002

Ann és una noia de 23 anys que té dos fills, un marit a l'atur, un pare a la presó i una mare que està sempre enfadada amb el món. Un dia li descobreixen un càncer que acabarà amb la seva vida en uns pocs mesos. A partir d'aquí, es dedica a preparar com serà la vida dels que l'envolten, però sense ella.

Sota aquest punt de partida, hom diria que estem davant una pel·lícula trista. I, un cop vista, jo no la catalogaria de melodrama. La directora, Isabel Coixet, no cau en la llàgrima fàcil. Si no que fa un cant a la vida ple d'emocions. Ens presenta com aquesta noia vol aprofitar els seus últims mesos i ho fa amb una gran generositat, pensant en els altres. Però també pensa en ella mateixa i vol fer i experimentar allò que no ha pogut fer abans. La pel·lícula està orientada a la vida, per fer-nos pensar. I per emocionar-nos. Fa plorar, i també fa riure. Està plena de sentiments.

L'actuació de l'actriu protagonista (Sarah Polley) és impressionant. Porta el pes de la pel·lícula i ho fa d'una manera admirable. Sense caure en dramatismes, ni en postures forçades. D'una manera senzilla dóna vida a una Ann plena de força i vitalitat. També cal destacar el conjunt d'actors secundaris que envolten el món de la protagonista (Scott Speedman, Deborah Harry, Mark Ruffalo.....).

En definitiva, pel·lícula molt recomanable per tothom que vulgui viure una història senzilla però ben feta. Per aquells que no tingui vergonya de plorar al cinema. De fet, possiblement tota la sala s'estarà emocionant a la vegada.

arantxa uribe-echevarria


Una pel.lícula fonamentada en els sentiments, emotiva però sense caure en sensibleries. Amb molt bones actuacions de Sarah Polley com a dona jove amb problemes de salut, i de Deborah Harry (Blondie) com a la mare de la protagonista.
Punts en contra: un mal doblatge si aneu a la versió doblada, i el moviment innecessari de la càmera en algunes seqüències. En un terreny molt més personal, la història se'm fa una mica distant perquè la opció que escull la protagonista sobre la notificació del seu estat és el contrari del que hagués fet jo.
Encara que a la meva amiga Arantxa li va agradar molt la pel.lícula i va veure el costat positiu, jo no la recomanaria a qui no vulgui viure una estona de certa tristor.

ADOLF
març 2003


Directora: Isabel Coixet
Actors/actrius: Sara Polley, Scott Speedman, Amanda Plummer, Deborah Harry, Leonor Watling, Mark Ruffalo