| "Mi vida sin mi" Canadà-España
2002 Ann és una noia de 23 anys que té dos fills, un marit a l'atur, un pare a la presó i una mare que està sempre enfadada amb el món. Un dia li descobreixen un càncer que acabarà amb la seva vida en uns pocs mesos. A partir d'aquí, es dedica a preparar com serà la vida dels que l'envolten, però sense ella. Sota aquest punt de partida, hom diria que estem davant una pel·lícula trista. I, un cop vista, jo no la catalogaria de melodrama. La directora, Isabel Coixet, no cau en la llàgrima fàcil. Si no que fa un cant a la vida ple d'emocions. Ens presenta com aquesta noia vol aprofitar els seus últims mesos i ho fa amb una gran generositat, pensant en els altres. Però també pensa en ella mateixa i vol fer i experimentar allò que no ha pogut fer abans. La pel·lícula està orientada a la vida, per fer-nos pensar. I per emocionar-nos. Fa plorar, i també fa riure. Està plena de sentiments. L'actuació de l'actriu protagonista (Sarah Polley) és impressionant. Porta el pes de la pel·lícula i ho fa d'una manera admirable. Sense caure en dramatismes, ni en postures forçades. D'una manera senzilla dóna vida a una Ann plena de força i vitalitat. També cal destacar el conjunt d'actors secundaris que envolten el món de la protagonista (Scott Speedman, Deborah Harry, Mark Ruffalo.....). En definitiva, pel·lícula molt recomanable per tothom que vulgui viure una història senzilla però ben feta. Per aquells que no tingui vergonya de plorar al cinema. De fet, possiblement tota la sala s'estarà emocionant a la vegada. Una pel.lícula fonamentada en els sentiments,
emotiva però sense caure en sensibleries. Amb molt bones actuacions
de Sarah Polley com a dona jove amb problemes de salut, i de Deborah
Harry (Blondie) com a la mare de la protagonista. ADOLF Directora: Isabel
Coixet |