Dp!


Montserrat Abelló
 
 
Tarragona (1918)
 
Més informació sobre l'autora a:
http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
 
 
Tres poemes
 
 
 
Inútil despertar contra
 
Inútil despertar contra
cels massa distants.
 
Calmat el matí, i el ventijol humit
que la garbinada anuncia.
 
I el tedi d’un diumenge
trist i feixuc.
 
Mentre, fora al jardí, tracto
d’esbandir-me la melangia.

 

Fugen els somnis
 
Fugen els somnis,
fugen els desitjos,
 
queda la calma,
la placidesa.

   

Una ciutat és
 
Una ciutat és un
lloc on es camina,
on s'estima.
 
Aquesta és
la ciutat on
ens trobem.
 
Units pels carrers
com venes
que ens lliguen.
 
Tots junts com si
fóssim un, una.
I tan distants
 
Immersos dins
els nostres jos,
intransferibles.

 

 

Poemes inèdits
© Montserrat Abelló