Joan Elies Adell
- Vinaròs (1968)
- Més informació sobre l'autor a:
- http://cultura.gencat.es/ilc/qeq/cerca.asp
Dos poemes inèdits
- Caixa de ressonància
- En el rellotge que marca els minuts
- d'un temps esponerós i inabastable
- ausculto, com en sordina, el revers
- momentani on s’entrediuen les coses.
- Són d’un despullat color violaci
- que, a dir veritat, saben convertir-se
- amb exagerada senzillesa
- en perfecta caixa de ressonància.
- No recordo haver passat d’un cos
- a un altre sense que m’afectés
- el canvi d’escenografia
- ni prendre terra en aeròdroms
- sense haver especulat,
- furtivament, amb cada horari de pas.
- Com si preferís saber que les cèl·lules respiren
- sota l’humus d’una memòria sepultada a cel obert.
- Tot suplantant el vol d’una estrella fugaç.
- (abril de 2003)
- En nom de les coses
- Ahir a la tarda, la tarda era possible.
- El batec dels esdeveniments desafia
- encara la retina, com si en realitat
- sota la pluja hagués passat alguna cosa
- en un cel ple de núvols a la deriva.
- També les coses passen, tot i no ésser coses.
- Són només fets, a més de la terra banyada
- o aquesta imatge que es descompon
- en filets d’argent rere una superfície de vidre.
- Una entretalladura del meu l’univers?
- Voldria saber explicar aquesta història,
- essent ben conscient de qui ho explica,
- des del meu racó impertorbable de món,
- i al temps voldria també parlar en nom de les coses,
- que les coses tinguessen en mi
- al més modest dels intèrprets
- dels actes més absurds
- o de les paraules més insignificants.
- Dic aquests versos i m’imagino movent
- els llavis mentre m’escolto. Només així
- neix l’extinció sobtada d’aquell desig casual.
- És a través dels meus ulls
- que la indulgència ocupa el lloc de la raó,
- espesseïda com una olor de suor de pell
- cansada d’assumir la humilitat del coneixement.
- Una realitat que és tan sòlida
- com el sol de l’últim instant de vespre.
- (gener de 2004)
- Poemes inèdits, 2003-2004
- © Joan Elies Adell
