Com un bosc silenciós. Resum de l'any poètic 2007
Joan-Elies Adell
(...)
Ens endinsem en els poetes nascuts al llarg dels anys seixanta amb Lluís Calvo (1963), que segueix la seua brillant trajectòria com a poeta amb Al ras (Catarroja, Perifèric), el seu tretzè títol, que darrerament ha complementat amb un imprescindible llibre d'assaig i pensament, Les interpretacions (2006). Al ras és, en certa manera, l'anvers pràctic d'algunes de les teoritzacions sobre poesia que podíem llegir a l'esmentat assaig. La poesia de Calvo és de màxima ambició i exigència, i no s'està per jocs verbals ni per malabarismes formals: sempre mira a barraca, això és, tractant de posar en tensió conceptes, d'estranyar-los, per així fer néixer el coneixement a partir del contrast. És un poeta, doncs,, que sap que la saviesa només pot sorgir del conflicte i, per això, sovint busca imatges directes, arriscades, en escenaris pertorbadors, d'una inquietant força verbal: "la idea és la submissió de la mirada al punt de vista:/la profunditat de camp". Un cant a favor de la dissidència del poeta i del pensament "al ras", sense intromissions.
