Dp!
-
Lluís Alpera
-
-
- València (1938)
-
- Més informació
sobre l'autor a:
-
http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
-
-
- Dos poemes
-
-
-
Esclat de plenilunis i de clarors nocturnes
-
vessant-se pel cistell de la concupiscència,
-
amarant-se dins la joia més iconoclasta del desig.
- L'ull
ens descorre les cortines de l'asfalt mesquí,
- del
silenci de llavis insomnes, de boires vegetals
- que
escorxen les cames de l'espasme.
- La
sang es vessa a través de mil ampolles
-
rompudes damunt una xarxa de
- peixos
sorpresos dins els records corporals.
- Des de
la finestra de les coses compartides,
-
descobrim les antigues cases, els vells campanars,
- i
sobretot la pluja que mormola aquella orquestra
- de
poble, amb els seus instruments tan desafinats.
-
-
-
* * *
-
-
El vent de la tardor renova els besos ardents
- dins
les venes i aixeca balls melancòlics a l'entorn.
- Ocells
desorientats trenquen el tel matiner
- d'una
espessa boira que fa bategar
- més de
pressa els cors indefensos.
- Ai,
poble meu, com em trobe de fatigat!
-
L'orgull penja inefable des de les golfes
- mentre
els fariseus emboliquen més la troca.
-
Esmaperdut ja el rumb d'Ítaca, potser el
- darrer
somni travessarà les aigües purificadores
-
arribant al port de Creta o d'Alexandria,
- mentre
la llum dels ulls codifica
- les
velles oliveres sota les quals
- hauràs
d'abandonar les sandàlies i els papirs.
-
-
-
-
- Poemes inèdits
- ©
Lluís Alpera
