Vicenç Altaió
Santa Perpètua de Mogoda (1954)
Més informació sobre l'autor a: http://cultura.gencat.es/ilc/qeq/cerca.asp
- La consola de Cadaqués
- o catarsis dobles d'un somniador
- "Ja sabeu que Xènius és cònsol a Cuba i, ja que no pot venir,
- ens ha enviat el seu esperit en forma de consola"
Lídia de Cadaqués
- La filosofia no ha deixat de treure
- llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllinterjeccions
- lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllde la veu interior dels solitaris.
- Quan la llei fou escrita se’ls tingué com a exegetes, comentaristes de textos:
- no sabem interpretar la interpretació dels somnis.
- Déu fill deixà de pregar a Déu pare quan s’esgotà l’edició del seu original.
- lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllLa incapacitat d’entendre
- lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllper què l’art està regit per
- lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllla monarquia.
Els fidels escamparen la llegenda d’un beat disfressat de drac. Si la llibertat del surrealisme hagués triomfat en la vida pràctica, tindria jo el volum d’un elefant sostingut per unes cames allargassades de girafa.
- I una idea motriu,
- de sang vermella:
- el color original del somni.
- Obrí l’ànima de l’ull tallant
- l’ull de la vaca.
- Res de moral.
- Del que queda d’escriptura, hi domina la corba,
- lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllluna emoció suspesa.
- Dels nombres, roman el recte
- lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllde l’estructura.
- El cos femení és un espai de lluita entre estètica i natura.
- Els llibres de la biblioteca són plens dels esquelets de llurs autors.
- Llegeixo talment somnio
- I se’m creuen les ànimes de llurs autors.
- Temo desaparèixer de nit.
- Per als que somnien, el paradís és l’ideal del somni.
- El cel s’ha obert amb moltes portes
- Per on hi passen àngels i dimonis.
- Cau brou coent de la literatura del mal.
- La ciència obre en canal la carronya de la literatura.
- Déu és un analfabet que fa mal per ignorància,
- I tots els morts de gana són fills meus.
- Que sigui dit que només per atenció al lector, m’he despertat!
- El planeta terra és el lloc del llenguatge.
- L’espai domèstic no n’és immune,
- Reprodueix la tragèdia. Ens cau la casa al damunt.
- Car la condició suprema de la llibertat és contrària a la tirania del domèstic.
- L’home li oferí una brúixola per guiar-se en alta mar.
- S’ha de girar el cervell perquè la religió no mani en la política.
- On habitem no sé, quan no somnio.
- La màgia sempre té a veure amb la realitat.
- La revolta sense elegància es converteix en la sang de la revolució.
- Qui s’ocuparà de recordar l’obligació d’enterrar els morts?
- - La veritat d’ahir avui és metàfora
- - La vida és una progressió aritmètica fins el no-res.
- - La mecànica, sense coit, distingeix la biologia de la cultura.
- Al·lucinació i eclipsi a les òrbites de l’amor: vam batejar la barca i vam encendre uns focs d’artifici que dibuixaven el seu nom: Electrònica!
- L’alliberament de la dona dels homes caçadors no passa per adorar el lloro de Flaubert –o l’Esperit Sant- i convertir-se en una de les tres maries.
- Som dins la gran cambra negra,
- com en el somni, tots dins un somni.
- Un somni de molts per a cadascú.
- Unes ombres de besllum,
- Acompanyades de raons.
- lllllllllllllllllllllllllllllllllllNomés espero el retard, però és la mateixa angoixa
- A.- No senyalitzo cap proposició
- lllllllllllllllllllllllllllllllllllEnyoreu que un llibre us posi la mà al front
- B.- La poesia em crema les mans
- lllllllllllllllllllllllllllllllllllNo oblideu de traure els líquids de l’amor.
- Hi ha lectors que llegeixen de tan a prop que no veuen més enllà del primer segon de llum de lluna, a quatre minuts del sol:
- 1.- La vida corre cap endavant, amb pressa, i la tècnica és metafísica.
- 2.- La disparitat és tan patent com que l’origen de les espècies té alguna cosa en comú: poca calma i mixtura a l’hora del real i del somni.
- 3.- Si els morts ens oblidessin en el no-res, també nosaltres perdríem la vida del Sí.
- 4. - La poesia no ha existit sempre.
- La química, l’astrofísica i la geologia són ciències útils per escriure poesia.
- Abandoneu la ciència com així heu abandonat la religió.
- Estic a favor de la literatura d’idees on el protagonista és el llenguatge.
- He tapat el saber antic
- amb tres mantes d’hivern
- al damunt
- i dormo, allitat, a pèl, sobre els llençols.
- Provo de connectar els sots dels somnis
- Amb el ple que ocupen els llibres i la seva transfiguració.
- No fou la permanència
- de l’amor
- que s’instal·là en la fe
- damunt d’un sòcol.
- Els somnis són gratuïts i la literatura no val res.
- Com si el sexe no pogués
- ser traslladable més que
- en els instants, com si
- el sexe no pogués acabar sinó mut,
- sense
- prolongació.
- Demano al lector una distància bona per tal de rebre
- i també de generar una intel·ligència compartida.
- I cada lector és una cultura.
- L’única manera que tenen els científics de donar vida a l’univers és trasplantar-hi pedres de la terra.
- M’he anat demanant per què, havent dedicat la vida a aprendre dels llibres, no he somniat encara en una biblioteca. La casa, espaiosa, és feta d’una sola línia de llibres fins a l’infinit.
- Com podem entendre’ns sense haver de baixar el nivell i acabar en un mer intercanvi.
- Enmig de l’èxtasi visual, ens és difícil
- de diferenciar
- la il·lusió del somni i el somni.
- Em veig com un home abocat a l’eternitat, i a l’infinit dels temps remots, desencaixat, incapaç de tenir vida i la vida del coneixement em cau al damunt com si l’era del coneixement fos una immensa bossa d’escombraries.
- El públic s’esvalota davant la catàstrofe, de puntetes, a l’espera
- de la novetat.
- Poema inèdit
- © Vicenç Altaió
