Dp!


 

Arnau Pons
 
Felanitx (1965)
 
 
Més informació sobre l'autor a:
http://cultura.gencat.es/ilc/qeq/cerca.asp

 

Amb reial eixorquia...

 

AMB REIAL EIXORQUIA
i rancorosa
remor de rels estretes o la distreta flor
esbatanada
dins dels ulls fèrtils dels cadàvers que imagines
poder tapar de sedes,
les conques plenes del ministeri del vi,
 
t'assegures, hostil,
el teu lloc d'obrera, des-
maleïda, però maleita
en enfruitar de buit com ella, a la polsosa
entrada de Jerusalem, amb l'ull
fissurat de lletrada,
a plor que vols de la figa
que venies, damunt d'un mocador de fil d'albes descreades,
 
seguida de prop, quan te n'anaves,
per faltes ortogràfiques, traficaves
tots aquells claus, al mercat
negre, amb tots
aquells germans
de llet
mamada a les penyores:
 
vinguda
d'una real i ab-
solta cruci-
ficció.
 

 

Poema inèdit
© Arnau Pons

 

 

L’himne a la pesta
llllllde Puixkin
 
en versió d’Arnau Pons i d’Helena Vidal
 
Quan ve l’Hivern totpoderós,
cap d’un exèrcit tenebrós,
i en contra nostra estén el gebre,
el combatem vessant del broc
un vi ardent, tocats de febre,
i alcem la copa arran del foc.
 
La Pesta avui, i no l’Hivern,
reina terrible de l’Infern,
és qui amb nosaltres s’adelita,
i a la finestra dia i nit
pica amb la falç tot fent collita.
Res no podem contra l’envit.
 
Com de l’Hivern, n’hem de fugir;
tanquem les portes en sentir
que és Ella a prop: parem tiberis,
ballem beguts fent el cor fort,
neguem en vi cors i senderis,
cantem el regne de la Mort!
 
Hi ha un goig salvatge en el combat,
o al caire d’un penya-segat,
i en l’oceà que com la Pesta
ens nega amb un alè mortal,
car embriaga la tempesta
i d’Aràbia el vendaval.
 
Allò que destrueix atrau,
tot cor mortal se’n sent esclau
i en treu plaers inexplicables,
potser penyora de l’etern;
feliç qui en temps irraonables
coneix el tast d’aquest avern!
 
Així, lloada sies Tu!
No ens fa cap por l’inoportú
crit de la Mort que ens du a la llosa,
car som addictes al teu mal;
l’alè et bevem, No-res de Rosa,
sabent que ets Tu el nostre final.

 

De la traducció:
© Arnau Pons i Helena Vidal