Evitar la intempèrie
- Pere Ballart
- Avui, Suplement Cultura, 27 de setembre del 2007
Ric de pensament poètic, el darrer libre de Lluís Calvo, dens i ambiciós, pot ser considerat ben bé un assaig escrit en vers sobre el sentit que encara pot tenir avui la poesia.
Ja ens avisava Auden: cal mirar amb precaució les opinions crítiques d’un poeta, perquè en realitat corresponen a un debat amb ell mateix sobre el que ha de fer a continuació en la seva obra. Que només mig any després de ser editat el seu assaig Les interpretacions Lluís Calvo publiqui ara el poemari titulat Al ras fa irresistible la temptació de comprovar fins a quin punt va tenir raó l’anglès i quin grau de sintonia hi ha entre elpensament i la creació de Calvo.
Llegir en paral·lel els seus poemes i especulacions dóna un resultat altament satisfactori. La més gran recompensa és la confirmació que som davant d’un poeta de la màxima ambició significativa, en l’exigent obra del qual no hi cap la trivialitat ni l’innocu passatemps d’entotsolar-se en les paraules. Concebut sobre el mateix disseny mestre que sosté Les interpretacions, Al ras és una seriosa reflexió en vers sobre el lloc que pot fer-se la poesia enmig de la tensió generada per diversos conceptes en conflicte: la llengua com. a patrimoni col·lectiu i el discurs com. a apropiació individual d’aquella; el valor comunitari del signe artístic i el segell personal del seu creador i, per damunt de tot, el poema entès com. a artifici exquisit o bé com. a missatge d’un abast semàntic superior.
Els trenta poemes del volum es mouen dins del marc dibuixat per aquestes coordenades mentre miran, a la seva manera, de donar algun sentit a la intempèrie que defineix l’existència del poeta. Com. fa anivent la primera peça del conjunt, així com. un dia la por de la pesta va aixecar ermites, petits reductes de fe davant l’adversitat, també el poeta prova de bastir algun parament en què puguem arrecerar-nos.
Estilísticament, el més destacable és que practica d emanera gairebé calculadora una màxima que el Calvo crític defensa amb gran fogositat argumentativa: “Només de l’estranyesa neix el coneixement”. No ha de sobtat ningú que les composicions de dues d eles inc seccions del libre (primera i quarta) juguin la carta de la imatge impactant, de la situació insòlita, dels judicis extrems.
Com en un raonament inexorable, la darrera secció del recull té el valor d’un corol·lari. Comprèn potser els poemes més momorables i posa per fi en el seu centre temàtic els avantatges i límits de la mateixa escriptura. Evitar la intempèrie vol dir defnitivament posar el poema a treballar en la forja d’un sentit, d’un guany de coneixement, en un procés que és el dels dos textos finals: si Fuga d’Atenes reprodueix la gestació d’un poema i com el vers ens sostreu del món contingent per dur-nos “a una altra banda/ que no és aquí, ni enllà ni més a prop”. Curtcircuits formula el sòlid ideari estètic de l’autor en uns termes gairebé aforístics (“els poetes som els kamikazes / de la definició”). És aquest darrer un poema amb la matèria del qual un poeta gasiu hauria engegat tot un volum sencer, però que la generositat de Lluís Calvo ha convertit en simple punt de fuga del seu llibr,e tot demostrant el partit que encara pot treure avui la poesia que es deixa impregnar de pensament, en especial si qui l’escriu, com. és el cas, sap fer que amb ella ens puguem sentir menys incomplets.
