Elies Barberà
- Xàtiva (1970)
- Més informació sobre l'autor a:
- http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
- Cinc poemes inèdits
- Avançament de cinc poemes inèdits del pròxim llibre Aixàtiva, Aixàtiva, darrer premi Ibn Hazm, de Xàtiva, que publicarà l'editorial Bromera la tardor vinent.
- 20 N 75, dia de basses
- feia dies que aquella pluja
- durava: els últims 40 anys,
- per ser més exactes, i el pati
- de l’escola esdevingué un llac.
- ens torbava una tardor tèrbola,
- com la caputxa de les bruixes;
- l’aigua més amunt dels turmells,
- estalvis dins les catiüsques.
- fent d’ham la pica del paraigua
- pescàvem un llombrígol ert
- botimflat com una variu
- copat per l’aigua del Leteu…
- sobtadament, com mai, sonaren
- els timbals de la inquietud,
- les sirenes; formàrem files
- i ens botiren dins l’autobús.
- i als carrers, vaticinis, veus…
- les boques de tots els megàfons
- —gesmils florint als millors temps—
- proclamaven la mort d’en Franco.
Vidrieres
- Els meus morts, de paraula franca i forta
- en el silenci etern s'enfonsen
- R. L. Stevenson
- als últims dies, allitada
- com una nina, entre llençols
i canesuns, la iaia Fina
havia ofegat en el foc
de la mudesa la paraula:
la pal·lidesa de la flor
òssia ja del taronger,
front de lliris, ceptre blavís
llengua, pètal finit d’orquídia
els llavis, nacre del gesmil.
copada per la flor de l’arç
feia clamar la campaneta
trèmulament; moltes vegades
enrabiada de feblesa,
curulla de vergonya a voltes;
esquinçada per la derrota
amb dits marcits feia dringar
la campaneta sense força.
no li quedaven més que els ulls:
dos vidrieres veritables
per on m’abocava a un silenci
boví, espitragat de bonances:
incrèduls ulls dins dels meus ulls,
esbatanats com dos llacs verds
quan li donava a xarrupar
culleradetes d’aigua amb mel.
- Gillette
- la despullada fulla
- Gillette, tan poregosa
- incontenible i freda
- maldestra i tremolosa,
- furtivament
- va fer el fet:
- arranà les novelles
- ombres d’adolescència
- de baix del nas.
- l’efervescència.
- en un polsim magrana
- la sonsa llum elèctrica
- del lavabo es desgrana.
- llavors, bicèfal jo, com Janus,
- sorprés: abocat als Espills
- de la Memòria, i alhora
- llançant els Daus de l’Avenir.
Vol
- baix les sedes dels somnis
- vole de nits, colgat
- de vels, ulls clucs, sense ales
- vol raset a dos pams
- del terra, vivament
- vole com els gripaus
- naden en les curulles
- aigües d’ambre dels guals.
- la plaça de la Bassa
- carrer de les Botigues
- voleie com les volves
- ingràvid làbil gire
- cabussat en la nit
- terbolí i caramull
- a mercé de corrents
- impuls de vol i brum.
- la placeta d’Enriques
- i el carrer dit de Bruns
- les cames llargues
- els braços nus
- com un gripau
- m’enfile amunt
- tirabuixons de l’aire
- i remolins de buf
- penetre les membranes
- plàcidament avance...
- Collar de la Coloma
- la costa del Castell
- ja grimpre per revoltes
- per torrents volander
- m’agombole en les ones
- de l’espai solitari
- bressolat en ses mans
- invisibles vibràtils
- espirals cabrioles
- revifalls cascavells
- vole com els gripaus
- volantiner celest.
- Retorn
- Abans que jo truqués per deixar entrar la carn,
- colpejava amb mans líquides el ventre;
- jo, que era sense forma, talment l'aigua
- Dylan Thomas
- ja escolte el llegonet
- prop de l'orella.
- sé que és l'avi que ve
- el llegonet endolcit d'oli
- fenent la Terra
- i la primitiva percussió
- de la fecunditat
- fa aquella música:
- zat, zat, zat, zat,...
- lleugerament
- de dins de l'úter
- la Terra al meu entorn,
- una placenta
- tot de foscor
- i jo no sóc encara;
- abans de nàixer carn
- llavoreta només
- fesolet, cigronet
- cor vegetal potser
- ulls de tubercle obrint-se
- cap a la llum.
- germinant, deixondint.
- la saó.
(ja sent el llegonet. sé que és l'avi que ve.)
- encara sense nàixer
- retorne a l'avi
- encara sense nàixer
- l'avi retorna a mi.
- Poemes inèdits
- © Elies Barberà
