Dp!


 

Santi Borrell
 
 
Vilafranca del Penedès (1972)
Més informació sobre l'autor a:
http://poesiasantib.blogspot.com/
http://www.barcelonareview.com/revista/05/sb.html
 
 
 
Els dies a les mans
 
 

 

Primer poema

 

   

L'amor comença com el somni d'un nen.

 

L'amor és una paraula que no es diu del tot.

 

L'amor és veritat i és mentida.

És alguna cosa que té vida.

S'extreu com un mineral i s'enfonsa com el silenci.

 

Potser l'amor és un miracle. Potser sí.

Potser ningú sap què és l'amor. Potser no.

 

Potser és un paisatge que ningú coneix.

Potser és un nom que ningú recorda.

 

Altres vegades és una llavor que espera la pluja.

Potser sí, potser no. Potser l'amor és la pluja.

Potser no, potser l'amor és la sequera.

 

Potser l'amor és una paraula en blanc.

Potser és amor i res més. Potser sí.

 

Potser va ser la primera llum d'una explosió

que va il·luminar l'univers.

 

Potser el meu amor són aquests ossos

que sempre recordaran els teus ulls.

 

......

 

 

Somnis

 

  

M'has deixat tot el dolor

i només han passat quinze anys.

 

Estic sol i no veig res.

 

Saps?, només és foscor.

 

El dia que em curi

alçaré els ulls contra el dolor

i oblidaré aquesta cançó.

 

 

.....

 

 

  

Arguments

 

 

fa temps

que vaig veure el teu somni

escrit a la paret

 

fa temps

que m'amago del vent

 

fa temps

que no fem l'invent

i tot és lent

 

fa temps

que no sé què tens

 

fa temps

camino sense paraules

 

fa temps

que veig el teu cos penjat a l'horitzó

 

fa temps

que tinc els ulls negres de tant dolor

 

fa temps

que no vull casa

i la mort passa de llarg

 

......

 

 

La teoria de la llum

 

   

podrem? ho farem?

obrirem els ulls? ens ho creurem?

 

m'estimaràs? vindràs? serà veritat?

veurem la llum damunt l'herba?

 

ho entendrem? ens estimarem?

ho farem? escoltarem el vent?

 

veuràs el somni? tindràs temps?

saltarem a l'espai? podrem? ho farem?

 

serà veritat l'amor? serà amor? seràs tu?

 

 

 

                                                  1998-2000

 

 
Poemes inèdits
© Santi Borrell