Dp!


 

Carles Camps Mundó
 
 
Cervelló (1948)
 
 
Més informació sobre l'autor a:
http://cultura.gencat.es/ilc/qeq/cerca.asp

 

2 poemes d'El contorn de l'ombra

 

Condemnats com Caín, erràtics,
però sense el sentit que hi donava la culpa.
Abel només com a desvari.
 
I amb tot, de Déu, encara,
la desolació de les ruïnes:
presències de res entre les coses,
instants d’enlloc enmig de la durada.
 
Les aparences de l’absència.
 
Un món sensible de carències que les paraules
no tenen paraules per dir-nos.
 
L’anhel en ànsia.

 

 

llllllllllllllllllllllllllllllllAbans que Abraham fos, Jo sóc.
llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllJoan 8:58
 
La paraula dissol
el món: donant-hi nom
el fas només ressò
d’haver-lo dit, record.
Però, al costat dels noms
on has viscut -dels noms
amb el teu nom-, un nom
sense passat, un nom
on calla el nom sencer
del temps: la teva mort.
¡Com la revius! Després,
la memòria en blanc:
quan, extint, eres Déu.
 
 
Poemes inèdits
© Carles Camps Mundó