Raquel Casas
- Vilanova i la Geltrú (1974)
- Tres poemes inèdits
Nitya Yang
- No tinc cap estimada ni cap casa,
- ni lloc no tinc on habitar.
- R.M. Rilke
- Es fa fosc.
- Potser m’agrada aquesta sensació,
- la vida que comence,
- el teatre kabuki,
- els caps plens de papallones,
- el blau elèctric,
- els llums intermitents dels gratacels,
- la pluja negra.
- La ciutat em pot salvar.
- Faré veure que no importa,
- que no enyore el teu cor pervers,
- que no tinc por de la victòria.
- Est
- Creia que podria viure sense el mar.
- Fumar com Bette Davis.
- Escriure en un altre país.
- Esperar-te per parar taula.
- Saber què penses.
- Olorar l’asfalt després de la pluja.
- No estimar Garcilaso.
- Menjar amb els dits.
- Llegir l’Ulisses de Joyce.
- Mirar sempre cap a l’est
- i no tenir por de les hores.
- Potser ja és hora que construeixi alguna cosa.
- Lulu on the bridge
- Aquesta nit
- he tornat a sentir-la.
- És la melodia que
- m’acompanya quan estic
- completament borratxa.
- I ara, del tot desperta,
- estic tan sola damunt
- el pont de ferro,
- molt mudada,
- amb la faldilla blava
- i les sabates cansades.
- Però ja no sóc pobra.
- Tinc la ciutat,
- el sol a la cara,
- els ulls plens de festa,
- i les campanes
- que em condueixen
- sempre a la teva copa.
- Poemes inèdits
- © Raquel Casas
