Josefa Contijoch
- Manlleu (1940)
- Més informació sobre l'autora a:
- http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
- Onze poemes inèdits
- Selva d'amor
- a la selva estimbada
- (no t’estima ningú
- digué la veu en la foscor)
- contra el dolor
- al teu cos
- encomano l'esperit
- al teu cos
- el meu cos encomano
- i els morts als morts enterrin
- en la foscor abismada.
- -----
- Van i vénen les onades del mar
- xip xap
- les nuvolades
- van i vénen els meus desigs intactes
- i la sang del meu cor
- en el record
- dessagnant-se.
- ----
- Véns del fons de la nit
- loquaç mirada fixa
- l‘ànim destarorat
- flors a les mans (lliris?)
- aquell moment sencer
- d’enyorança
- equitat
- sota la lluna espesseïda per blens de núvols
- entre l’orquestra d’arbres
- esplet totalitat
- encara brilla la mirada
- encara no perduda l’esperança.
- ----
- Si vinguessis d’enlloc
- i jo vingués a dir-te
- que d’allò nostre res no en va quedar
- que el vent s’ho va emportar i no se sap on para
- et diria mentida
- d’allò en queda tot
- memòria dolorosa i alegria
- ferida fresca que no qualla ni calla
- tions cremant penjats a l’estacada
- d’aquella cosa pròpia que no es pot comprar enlloc
- d’aquella cosa de veritat que raja
- en queda la passió
- com una nau desorbitada encesa.
- ----
- Oh ciutat poderosa
- ciutat màxima
- vas sofrir pesta
- amb foc vas ser cremada
- les fustes de sàndal dels jardins
- en guspires i en fum s’elevaren
- enllà del bosc de murtres
- on habita la infància
- se senten veus:
- vés a saber qui parla entre l’arbreda.
-----
- En els annals hi consta
- el mal de mar
- el mal d’amor
- el mal de l’aire quan ofega
- el mal de la paraula revessa
- el tall de ferro que no es cura
- el suau aferrament a mans a braços
- el sentiment de buit a punt d’omplir-se
- el silenci que espera regalims
- el saber que dins meu
- la mar em bressa inexorable.
- ----
- Als bells estels lusents
- que cauen
- res no demano
- perquè les coses d’abans
- les que esperava
- ja són passades.
- ----
- Banquets i més banquets
- que no aturen la fam
- quins eren els festins
- que alimentàvem?
- ----
- Li costa a la llum d’eixir
- la veritat va ascendint sobre crostes i esglais
- i el refilet final
- suau és com el bes d’una boca.
- ----
- Foc d’encenalls de fàcil abrandada
- fugaç com una llambregada
- va ser allò que encara és
- el rastre persistent que persisteix
- deriva de la set que el nàufrag sent
- entremig de la mar i les onades.
- ----
- Plou sobre el meu cor
- que ja no és meu: és teu
- vaig dir amb un clam
- que va somoure el cel
- aquell cor de ningú
- cor donat a ningú
- cansat de no anar enlloc
- cap a mi va tornar
- va tornar a casa
- per estimar-me a mi
- per poder estimar-se.
- Poemes inèdits
- © Josefa Contijoch
