Dp!


 

Meritxell Cucurella-Jorba

 

Pierola (1973)

(Sense vincles)

 

1 poema

 

el cant de l’àngel-gat o una visió aristotèlica de la ciutat de Barcelona o paranoia arquitectonicosexual d’un tu i un jo

 
Barcelona
la bruna       de sutge       de nit
ciutat
d’amors clandestins i cartes robades
de carrers bruts i olor de roba estesa
 
un batec un petó dos cossos
 
que la mort també existeix t’ho diuen els coloms
 
un batec un petó dos cossos
                  
que roents
tatuen la paraula amor sobre una llamborda
                                      per llançar-la contra una prohibició
                  
(no preguntis quina és la seva culpa)
                  
la mort també existeix la mort també existeix la mort també existeix la mort també existeix                 també existeix la mort
                   repeteix insistent algú que no mereix tenir nom
        
 
  
del mar, Santa Maria
Sardenya va ser nostra un dia
tu vas ser meu un altre dia
algú va posar la primera pedra de l’església dels homes de la mar
jo et vaig posar sobre un matalàs de núvols
enyora’m     si vols         
prò fes-ho mirant enlaire
seré entre les teves llargues cames octogonals
cridant pels forats anàrquics del teu sostre
el que prou bé saps                   que tu ets el meu tot

 

 

del vent, trencaones
qui vol vendre la seva història d’amor primer          atroç sense traça?
 
des que et vaig començar a mirar em creixen els ulls
 
mira el mar                                        rellisca
com tu
navegant de mi

 

 

del camp, Sant Pau
Guifré Borrell ignorava que un dia et voldria
també jo
tots els benedictins que s’han senyat amb l’aigua santa de la teva santa pica
i tots els homes de la terra que donaven gràcies a déu
malgrat viure extramurs
no et desfacis        ara que t’he modelat has de ser meu
el teu cos cremant és l’absis on he decidit traslladar-me
no em diguis
no

 

 

del foc, ...
 
la nit és roja a ciutat
 
(si vols saber-ne el motiu           calla i escolta)
 
-he buidat un pot de pintura vermella des del celobert més alt per contemplar el teu perfil i els teus llavis amb el color del foc!
 
 
la nit no dorm a ciutat
n’hi ha pocs que somniïn            aquí
i qui ho fa ignora que
tu ets capaç de fer dels somnis
r e a l i t a t
àngel-gat d’ulls de coure
 
 
l’artèria-Rambla regalima orgasmes i plors
per cada crit          una flor amb rosada de primer matí
per cada llàgrima    una condemna
 
 
                                               (no diguis n e g r e
                                               mira el mar                               vés     torna
                                               camina
                                                           camina a dos pams de terra        vola
crida f o c quan vegis roig)
 

 

Poema inèdit, 2004
© Meritxell Cucurella-Jorba