Miquel Desclot
- Barcelona (1952)
- Més informació sobre l'autor a:
- http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
- Quatre poemes
- (amb dues traduccions de Miquelàngel)
- El dia que va morir Groucho Marx
- A la Teia
- Tu venies d’un temps i d’un espai
- que encara no existien per a mi,
- un continent sencer per descobrir,
- un Eldorado com cap altre mai.
- Jo no era, potser, més que un illot
- entrevist en la boira del matí,
- una terra sense herbes per collir,
- una garriga pàl·lida, un ermot.
- Flotant damunt un temps incandescent,
- ens vam entretopar com rais en guerra
- i, gronxats per les ones en el vent,
- vam sentir tremolar el fons de la terra.
- Els focs ratllaven tot el firmament
- i l’illot ancorava al continent.
- Pedra arca
- Traduint Petrarca
- Et guio per camins sense atzavares,
- pel bosc que només fressa ja el toixó,
- al cim ventós de l’encinglat turó
- on es fan cendra velles alimares;
- t’ensenyo, pel camí, el parlar dels pares,
- avidant, mot a mot, sàlvia i timó,
- com si no fossis mestre i jo minyó
- i el teu coratge ens hagués fet compares.
- Perquè des de l’altura vegis néixer,
- com rebrot en rabassa putrescent,
- com plançó tendre en socarrada feixa,
- la paraula de sang arborescent
- que per florir un minut al sol vol créixer,
- arbre de marbre sobre el monument.
- 2 versions de Miquelàngel, per Miquel Desclot
- A la mort de Vittoria Colonna (1547)
- ¿Què té d’estrany que, essent a prop del foc
- em destruís, si ara que és apagat
- de fora, em té de dins tan abrusat
- i a cendra em redueix a poc a poc?
- Veia cremant tan resplendent el lloc
- d’on depenia el meu turment granat,
- que ja la sola vista em feia grat,
- i mort i penes m’eren festa i joc.
- Però des que del foc tot el fulgor
- que em cremava i nodria, el cel vol seu,
- un carbó sota brases esdevinc.
- I si més llenya no m’aporta amor
- que llevi flama, ni una espurna lleu
- no quedarà de mi, si a cendra vinc.
--------------
- Ah, fes que et pugui veure jo en tot lloc!
- Si de mortal bellesa em sento ardent,
- vora el teu el meu foc serà morent,
- i jo en el teu seré, com era, en foc.
- Senyor meu, a tu sol invoco i moc
- contra aquest meu inútil cec turment:
- tu sol pots renovar-me enterament
- el voler, el seny i el valor lent i poc.
- Divina ànima al temps vas donar, Amor,
- i en aquesta despulla feble i ranca
- la vas empresonar, amb feral destí.
- Què puc fer, més que viure així, Senyor?
- Qualsevol altre bé, sense tu, em manca;
- mudar la sort és sols poder diví.
- 1547
Poemes inèdits i traduccions © Miquel Desclot
