Maria Josep Escrivà
- Gandia (1968)
- Més informació sobre l'autora a:
- http://cultura.gencat.es/ilc/qeq/cerca.asp
Dos poemes
Crònica de guerra
- Una mare ha perdut el fill quan fugien d'una guerra.
- Se li ha esmunyit dels braços
- i no s'ha vist els braços buits fins que no ha arribat a la frontera.
- Aleshores la mare ha tornat embogida cap enrere,
- a desfer els passos de dies i desesperances.
- S'ha oblidat de la fam i dels clavills als peus i fins i tot s'ha oblidat de la guerra.
- Només existien per a ella els seus braços buits.
- Ha regirat marges i bancals,
- ha excavat pous i ha cridat el nom del fill
- a les arrels dels arbres. I les arrels
- només li han contestat amb el silenci insondable
- d'un altre exili a les palpentes.
- Una mare ha arrancat una a una
- les creus que emmollonen el camí,
- cada creu de soca-rel,
- fins que ha buidat de morts
- les entranyes de la terra i les tombes
- buides li han descobert l'infinit
- de la seua soledat.
- I quan estava a punt de defallir,
- entre el deliri de la pena,
- en un clot pròxim al camí s'ha sentit un plor de nen.
- Aquell era un plor com el primer presagi
- amb què el fill es va aferrar a l'aire,
- i ara la mare s'ha aferrat al fill
- com a la proximitat d'una mort quotidiana
- que tan sovint li recorda que encara
- una part de vida l'habita.
- Aleshores la mare ha omplert les dues boques
- amb un grapat de terra trepitjada,
- i en el lloc on podria haver nascut
- un altre crucifix,
- ha abraçat llargament i eterna la victòria.
- Després s'ha encaminat a les muntanyes,
- resignada a acceptar que fugir de la guerra
- és l'únic destí. Que no es pot fugir d'una guerra
- i no endur-se la guerra amb un mateix.
El riu
- Per la porta de casa passa un riu.
- No té el cos transparent ni té aigües tranquil·les.
- Es belluga feixuc com un gran embalum de ferralla.
- llllllllllllllllllPer la porta,
- llllllllllllllllllper la porta de casa passa un riu.
- És aquest l'únic riu que empeny a la deriva
- un seguici de llunes de cristall
- on s'encallen ocells, papallones o pètals,
- esperances marcides.
- lllllllllllllllllPer la porta,
- per la porta de casa passa un riu.
- No hi ha silenci. Dia i nit remor
- de riu. I si un instant a penes calla,
- des d'algun lloc d'impossibles sorgeixen
- inconsolables sanglots de sirena.
- Gemeguen i gemeguen les sirenes,
- però no hi ha encanteri per a oïdes sordes.
- lllllllllllllllPer la porta,
- per la porta de casa passa un riu.
- De bon matí,
- amb les cames a frec del corrent,
- un pidolaire rosega amb delit
- una pell masegada de plàtan
- i pensa el pobre riu ja no duu peixos,
- mentre amb un fil de veu que el bram s'enduu
- taral·leja:
- lllllllllllll Per la porta,
- per la porta de casa passa un riu.
- I ni quan plou és riu
- llllllllllllllni és ma casa.
- Poemes inèdits
- © Maria Josep Escrivà
