- Josep Manuel Esteve
Josep Manuel Esteve (Algemesí, 1968) ha publicat Dos fotogrames a blanc i negre; Tangent dels cossos i Contraindicacions. Ha guanyat diversos premis com el Solstici, el 25 d'abril i el Manuel Rodríguez Martínez. Ha conreat també els estudis literaris, com els dedicats a Pere Gimferrer (publicat a L'Aiguadolç), Joan Navarro (publicat a Reduccions) i l'encara inèdit Des-generació dels setanta, ponència que va presentar a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Darrerament ha realitzar un estudi sobre L'agent provocador de Pere Gimferrer que es publicarà a Quaderns de Filologia de la Universitat de València, així com un estudi sociolingüístic amb el nom d'Educació i (in)submissió. La seva poesia, com ens recorda Ernest Ferrés en l'antologia 21 poetes del XXI, abasta diversos estils ben diferents. Tanmateix, una de les vessants on Esteve mostra una rara habilitat i contundència és la poesia social. Us n'oferim, a continuació, alguns exemples.
- Pàtria interina
- como un campanario atrozmente en ruinas
- que desandara siglos de ceniza
M. Benedetti
- Entre el càlcul i la probabilitat,
- entre la latitud i l'orografia,
- entre temps d'espera i de cendra,
- arriba el dia del no retorn
- i cap pàtria és ja escollida.
- Com un número sense sentit,
- com una mera coincidència,
- vagarege entorn el nou paisatge.
- Hi ha l'imperi de la necessitat diària,
- de l'excavació constant del treball,
- de l'espelma llunyana de l'estima,
- i els ulls que repeteixen
- l'eco infame dels records.
- I ja no s'hi avança en l'espai,
- només el temps oscil·la.
- Van malvendre els vells
- que ens deixaren la seua saba
- vam deixar al bagul
- els barrets sense naftalina
- van desfer les places redones
- i al seu lloc crearen
- el regne dels políedres
- de l'asèptica vertical dels cilindres
- de la destrucció dels oratges
- de l'encaixament de l'ànima.
- Remàvem cossos de carícies
- amb un anhel difús de trobar llacs secrets
- i, de sobte, et dibuixava un allargassat rierol
- que s'expandia sobre el tacte secret
- dels teus teixits brodats a Ucraïna:
- la dimensió exacta d'Europa.
- Enmig del vendre, la mar oberta
- enmig del somni, una altra revolta.
- Amb vent de vida, entorn del coll
- que s'aixeca i sosté les teues raons perdudes,
- Sant Petersburg en la memòria,
- les joies del tsar ensangonades.
- Com que hi havia raons
- per estroncar segles de domini
- també trobàrem una raó per ajuntar-nos
- des d'aquella mar tan blava
- amb la gent del país tan expoliada.
- Hi havia l'elèctrica presència d'Es Vedrà
- insòlitament alçada contra ponent
- la inacable energia d'aquella vora de terra
- que els meus companys d'Eivissa
- havien salvat de l'urpa grisa de borbònica mà
- i negra falç d'enganys d'Espanya.
- Platja d'en Bossa lliure
- El cacic Matutes somiava les illes
- i vestia marineret de comunió
- diumenge ben matinet
- quan Franco anul·lava el plaer,
- com que no trobava les Antilles
- Cuba era roja i molt lluny
- les Canàries tenien altre amo
- i a Sardenya encara es parla català,
- el senyoret Matutes pensà que faria
- sous fàcils a les platges d'Eivissa.
- Tan innocent era la seua mar
- que calia l'asfalt a la platja,
- calia l'alcohol dels alemanys,
- els militarets engominats i ridículs
- guàrdies divils andalusís
- i un carrer quasi dedicat en vida
- a les seues destruccions.
- La mar bruta, el cel fosc
- i la moneda ben espanyola.
- Goig
- pur instant de visió de plaer
- que roman en el decurs del dia
- aigua que brolla per rierols a dins
- del propi cos que creix en l'estima
- vida mateixa, contra la misèria
- de la incauta incertesa
- somni pornogràfic que obri l'alè
- i desencadena el motor de l'ànima
- cos mateix miratge resplendent
- segur però. Continents de pell
- desbordant els oceans de la tristesa
- gemecs persistents dolls seminals
- reflexos d'un clímax aconseguit
- en gest nou de les dones vianants
- carn fresca indòmita a la descoberta
- del bou de foc que inunde
- escometa emplena farcisca sadolle
- cos a rebentar de goig de roses
- suor delicada com perfum d'atzavara
- fluixos discrets que creixen
- amb les onades persistents de lluna
- natges daurades amb sines dreçades
- sang bullent carn suau cos etern
- Poemes inèdits, 2001
- © Josep Manuel Esteve
