- Feliu Formosa
Feliu Formosa (Sabadell, 1934) és un dels nostres grans poetes actuals, alhora que una veu ètica i una personalitat intel·lectual de primer ordre. La seva tasca es reparteix en tres grans àmbits: la poesia, el teatre i la traducció, a banda de la seva tasca com a docent i les incursions en altres gèneres (teatre, narrativa...). En poesia ha publicat Albes breus a les mans, Llibre de les meditacions, Raval, Cançoner, Llibre dels viatge, Si tot és a dintre, Semblança, Amb efecte, Pols al retrovisor, La campana de vidre, Impasse, Per Puck, Al llarg de tota una impaciència i Immediacions. Ha publicat també tres obres teatrals i és autor de les colpidores memòries El present vulnerable. Ha traduït nombrosos autors, com ara Friedich Dürrenmatt, Bertolt Brecht, Thomas Bernhard, Goethe, Kafka, Heinrich von Kleist, Rilke, Schiller i Trakl, entre d'altres. Ha guanyat premis com el Carles Riba, el Crítica Serra d'Or de memòries, el Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia, el Ciutat de Barcelona, la Lletra d'Or, etc.
- Ara
- Nua, es desprèn de l’abraçada,
- perquè algun acte quotidià
- l’ha reclamada. Passeja
- davant d’ell la nuesa,
- i ell la mira ajagut,
- disposat a esperar
- sense gens d’impaciència
- que torni al seu costat.
- Perquè l’amor s’intensifica
- amb aquest momentani allunyament
- que permet descobrir
- uns aspectes insòlits
- del cos nu que ara es mou
- per l’estança, sense ànim
- d’exhibir-se, i això
- explica l’actractiu
- que exerceix damunt d’ell
- amb un cert grau d’inconsciència:
- ell sempre hi podrà veure
- alguna cosa que ella
- no sap que posseeix.
- La mira i veu tot allò que ha tingut,
- que pot tornar a tenir, i ara no té.
- I aquest "ara" és l’espai
- on el goig i el dolor són a l’aguait.
- Tübingen 97
- Hölderlin
- de memòria la
- tristesa de Trakl
- Rose Ausländer
- El rellotge astronòmic a la plaça,
- les petites llambordes vermelloses,
- les baixades entre els colors amables
- de les façanes i el pressentiment
- de l’ample riu que baixa amb calma.
- La corba de la torre arran de l’aigua
- i l’enigma d’un llarg temps de follia
- omplint fulls i més fulls
- a la cambra més alta.
- S’atura el temps? A qui ho devem?
- A quin fantasma que articula
- paraules que s’han fet rares i pròximes?
- Bella pàtria adoptiva.
- Poemes inèdits, 2001
- © Feliu Formosa
