Manuel Forcano
- Barcelona (1968)
- Més informació sobre l'autor a:
http://cultura.gencat.es/ilc/qeq/cerca.asp
Cap al dard
- Vàrem fer el breu camí
- Vàrem fer el breu camí
- de la roba descordada a la nuesa.
- Que poc espai de llavis
- entre els besos. Que ràpid
- el foc.
- Que suaus les cendres.
- A vegades tot se’t fa confús
- A vegades tot se’t fa confús
- com en aquella Síria en guerra
- descrita per Ammià Marcel·lí a les Històries.
- En tu també cremen castells,
- s’enfonsen naus i moren prínceps.
- Se t’extravien al desert
- les tropes.
- En cap ciutat no et sents segur,
- i els camins són vies entre camps d’arbres talats.
- Demanes asil a qui, com tu,
- ho ha perdut tot,
- i des d’una finestra veus surar Eufrates avall
- un cos inert amb una sageta al mig del pit.
- L’amor que tenies.
- Mort
- En qualsevol revolt de les carreteres d’Etiòpia
- podíem haver mort. Recordes els barrancs
- i els cercles dels voltors a sobre nostre?
- Però va ser a l’ampit de la finestra.
- Vas dir-me: "sent el vent
- que avisa de la pluja calenta dels monsons."
- I vam sortir al carrer,
- incòmodes,
- sota un mateix paraigües negre.
- La caixa negra
- He sortit a perfumar el meu cos
- de qui m'espera. Sóc una diana
- que corre cap al dard.
- M’he afaitat bé: la mandíbula
- és terreny de bes.
- Si ara fos un avió i m’estavellés,
- us cegaria, en obrir la meva caixa negra,
- tanta llum.
- Viatge
- Fas un viatge cap a on no vols anar.
- Corres distàncies cap enrere. Pitjor
- que quedar-se. És un escarbat
- que trepitges amb ràbia.
- El desig no acomplert.
- Museu Egipci
- Sala 27. Imperi mig.
- Reviu en la carícia el tacte encès:
- foc en el passeig suau d’una mà.
- La sang dels cossos que a la memòria s’han fet pedra
- torna a circular. Tots els records bateguen
- al pit rosa de granit d’Assuan de l’estàtua
- de Tutmosis.
- El mapa
- Era de nit. Fèiem trajecte.
- Érem paraules però no dèiem res.
- Tan a prop de l’equador
- ja no reconeixíem cap estrella.
- La vegetació exuberant ens confonia.
- Els poblats portaven noms en un alfabet
- que no enteníem.
- No deia res de nosaltres dos
- el mapa.
- Sets
- Un noi bevia d’una font.
- Quina set ens fa creure l’altre aigua?
- En totes les direccions
- Et vaig aprendre només del color de la teva pell al sol.
- Del teu nu en vaig fer una platja. Era estiu
- i vaig banyar-m’hi. No és només superfície
- la carícia.
- ssssssssssCom el vi
- d’una àmfora antiga que es rebenta al fons del mar.
- En totes les direccions.
- Així vaig ser teu.
- Poemes inèdits, 2002
- © Manuel Forcano
