Dp!

Víctor Gayà

 

 

Palma de Mallorca (1952)

Més informació sobre l'autor a:

http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp

 

Tres poemes inèdits

 

 

Mitofísica

 

El déu de les Tempestes fou derrotat

i les tempestes sense déu dominaren la terra.

 

El Minotaure vençut quedà alliberat del laberint de l’èxit

que l’impel·lia a devorar els humans com si fossin bous.

 

La deessa Durga convertí els dimonis en àngels

i els àngels de sempre conegueren l’enveja de perversitat.

 

Els sagaços Grigori saberen percebre el do de la feminitat,

però acabaren engendrant gegants rudes i pampanes.

 

Cangjie donà l’escriptura a la veu

fent conscients les multituds del seu analfabetisme.

 

L’home històric es pujà a un altar

i es disposà a esperar que un rèptil el convertís en déu.

 

  

Ritus rememoren quimeres

 

La mítica i la mística descriuen el fracàs de l’home

per atiranyar per l’existència com en una èpica. A canvi,

els déus adquireixen els somnis i les passions humanes

i en fan prodigis. Ja tots humanitzats, tots mortals,

fills de l’ànsia de narrar la faula com si fos la vida.

 

De la mítica i de la mística tan sols queda la lledània,

el cant residual, el virolai, la corranda...

L’heroi ja no és qui brega, tan sols qui floreja i canta.

 

 

Vacil·lació

 

L’ingenu no reconeix la descreença que suposa caminar,

ni té consciència del peu que queda endarrere a cada passa.

Però si una pedra com una pregunta li entra dins la sabata,

començarà a sentir com n’és d’esmicolada la senda.

 

L’ingenu ignora la profanació que infringeix en caminar,

el seu pas mecànic no deixa lloc al treball del dubte.

Però si un sisme com una pregunta mou les plaques del seu crani,

llavors es revelaran tot de déus damnificats en les petjades.

 

  

 

Poemes inèdits

© Víctor Gayà