Dp!

 Gemma Gorga

 

 

Barcelona (1968)

 

Més informació sobre l'autora a:

http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp

 

 

Tres poemes inèdits

 

 

Sopar a soles

  

M’assec a taula amb la flor del gessamí

i el perfum esglaonat de la violeta

nocturna. M’acompanya la sagacitat

del mosquit, amagat al revers de les ones

acústiques. Percebo el mastegar estellós

del corc, la parpella atenta del mort

que vigila el pas de les culleretes de plata.

I la set, que s’aboca al vertigen ritual del vi.

I la nostàlgia, que de tant en tant agita les cortines

amb un remoreig de paraules irremeiables.

 

No volia compartir aquest vespre amb ningú,

però cada racó de solitud estava habitat d’abans.

 

  

Gavians per l’aniversari

 

Xisclen cel enllà els anys de bec tort.

Cada deu de juny, quan surto al balcó,

en són més, potser tants, sens dubte massa.

Un estol d’ocells voraços de mi,

d’aquest insecte minúscul en què

m’he anat convertint sense adonar-me’n.

Desapareix l’horitzó d’any en any

sota el vaivé neguitós d’unes ales

que tornen de manera inapel∙lable.

 

 

A la sala d’espera, tot recordant un conte

 

Set anys com set matalassos prims,

apilats en algun racó entrefosc de la memòria.

I els mesos, que arriben gairebé fins al sostre.

I les setmanes, cosides per tots quatre costats,

ja impossibles de recuperar.

I els dies, que es van impregnant

de l’olor persistent de llana humida.

I entre dia i dia, aquesta nosa menuda

i esfèrica que creix al ritme de la por,

com un gangli enfadat amb la sang.

 

 

Poemes inèdits

        © Gemma Gorga