Dp!

Hèctor Bofill

 

 

Badalona (1973)

 

 

Més informació sobre l'autor a:

http://cultura.gencat.es/ilc/qeq/cerca.asp

 

 

Un poema

 

 

Bàquiques I

 

 

No hauria de ser res extraordinari,

fins i tot hauria de ser corrent,

hauria de ser corrent sempre trobar-se

a la primera nit d'amor, primera

adolescència d'un cos que és marca

d'altres cossos, una dansa d'intents

que es mesuren i es desborden, finita

energia per un plaer infinit.

Haurien de ser normals els cossos fent-se

públics, cossos dedicant-se a la seva

ingenuïtat. Hauria de ser

sempre la Clàudia amb samarreta i sense

calces sobre el puf de colors mullats

i vagina d'opi, i Sharrassat

que primer li digués a ella: «et puc

fer un petó?» I després em digués

a mi «corre't, corre't a dins». Hauria

de ser normal arribar al fons de l'alba

i baixar a la caleta i dormir

tot el dia a la sorra, hauria

de ser sempre que la vida arribés

abans de la mort i que no s'assenyali

amb un aiguaneix de flors a l'esquerda

d'un mur sense història. Que no hi hagi

mur, i que l'aiguaneix sigui un cel obert.

 

 

 

Poema inèdit, 2002

© Hèctor Bofill