Dp!

Irene Solà

 

 

Malla (1990)

 

Cinc poemes inèdits

 

 

 

No tinc res,

tinc una bola de pèl a l'estèrnum

com les vaques. I els pits molls

de gata maula.

Una cobra nòrdica se'm menja

desmenjada i impuntual,

i jo m'alegro de morir així.

Llenceu el meu pijama als vampirs i als indis.

Les noies només es volen divertir.

 

 

Si l'euga pastura al jardí

embrutarà els vidres de baves.

Però és que el sol és calent!

Podríem fer moltes coses:

pujar a la teulada,

el pare té una escopeta,

l'euga té el pèl suau.

Si neva ens tornarem bojos!

Fes-me un petó a la boca, cavall!

 

 

El llit és una canoa,

no treguis els peus fora la manta!

Soparem salmó, soparem pollastre,

tacarem els llençols, els rentarem als salts d'aigua.

Agafa't fort a mi. Sóc una canoa.

Que el jardí, que els nens que es moren de gana,

la iaia, la tele, el gos, les galetes, els bojos,

la tauleta, els xinos, la llumeta,

no existeixin.

Agafa't fort a mi que sóc una canoa.

 

 

 

Les monges velles

seuen aparcades com cadires

i donen molles als mosquits.

A nosaltres, melindros.

Al jardí una verge

trepitja una serp.

Els budells com serps.

Els cabells com serps.

Fas petons com una serp.

Quan mates un mosquit,

la meitat de sang és teva.

 

 

Sra. Darling

 

Hi havia un búfal blanc immens

i tu l'assenyalaves i cridaves com un indi,

i jo vaig dir que era una pedra blanca grossa.

Érem a Camprodon i

ja ens hi podríem haver quedat.

A Vic dels búfals en fem sabates

i jaquetes,

i dels indis, fuet.

 

 

Poemes inèdits

© Irene Solà