Dp!

Jordi Llavina
 
 
Gelida (1968)
 
Més informació sobre l'autor a:
http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
 
 
Quatre poemes inèdits
 
 
Sudari
 
Em tapes bé,
m’acotxes, que no tingui fred.
Te’n vas cap a la feina.
El llençol encara fa olor de tu
(però l’aire de l’habitació
fa olor de cos malalt
i de pols compactada de pastilles).
¿He dit te’n vas cap a la feina?
Te n’hi vas anar, aquell matí
—vaig sentir, encara, aroma de cafè,
la cullereta repicant a la tassa,
dringar de claus—,
fent olor de mortalla,
vestida amb plàstic negre impermeable
per descartar l’aigua, per no sentir-me
més pluja, cadàver calent
sota el xàfec.
 
 
El coixí m’enlluerna (Salvat-Papasseit)
 
Tenia un veí mig grillat
que solia regar el jardí
de casa seva un dia del cru hivern.
L’aigua, segons l’any i el matí,
es tornava gebre damunt la gespa,
damunt el bruc s’encartonava.
Vaig saber que al meu veí mig grillat,
un dia de feia uns quants anys,
la dona se li havia desplomat,
morta, damunt uns pensaments —mitjan febrer.
 
Ara el mateix veí deu dir de mi
que té aquest veí mig guillat
que un dia de fa un any
—era a mitjan novembre—
va baixar un matalàs al jardí
i aferrant una mànega cabalosa
el mullava, l’humiliava
amb la metralla de l’aigua clorada
tot cridant com un foll:
Glaça, aigua, al matalàs
l’ombra doble dels nostres cossos
que ja mai més no hi han de reposar.
 
 
La tenebra de l’aigua
 
Tenim els ulls tot empedrats
de monedes que hi ha tirat el temps.
Xavalla que fa bosses a la carn
—damunt els ulls, la cremallera
rebentada de les pestanyes fosques.
 
Fosa, la xavalla faria
el breu tresor de mitja vida.
Si espantes l’aigua, hi ha els records
que t’ensagnen la llum dels ulls
—com la bosseta del te ensagna
l’aigua al foc que està a punt d’embutllofar-se.
 
Però del fons dels ulls
ara n’extrec la clau
que tu hi acabes de fer caure.
Pujant cap a la superfície
—punyal o peix de llum,
pa lleu d’eucaristia—
ja ha començat a tallar
la tenebra de l’aigua.
 
 
Els cors de les amants
 
Els cors de les amants són com les copes
de vidre o de cristall. Mentre els estimes,
et donen a tastar vins refinats,
licors sublims que enlairen l’esperit.
Si estan sencers, també és sencer el plaer.
Brilla el cristall. Sembla cristall el vidre.
 
Però si mai fas mal a un d’aquests cors,
et ferirà amb petri cristall o vidre.
Un cor ferit és eina de ferir.
La teva sang llavors veuràs tintar
fragments de vidre o de cristall de copa,
vi negre ben viscós que s’ha premsat
del fosc raïm del teu cor encelat.
 
Que amb l’espècie de la sang s’amaneix
el trencadís de vidre o de cristall
de copes de l’amor que vam alçar.
 
 Poemes inèdits
© Jordi Llavina