Dp!
-
Vicenç Llorca
-
-
- Barcelona (1965)
- Més informació
sobre l'autor a:
-
http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
-
http://www.escriptors.cat/autors/llorcav
-
-
- Tres poemes inèdits
-
- Avançament de
tres poemes inèdits del pròxim llibre L’últim nord (premi
Vicent Andrés Estellés de Burjassot), que apareixerà a
l’editorial Bromera a finals de març de 2008.
-
-
- Llibre dels
canvis
-
-
- Confio en
l’aigua de la meva deu.
- A ella li dec
l’origen del meu curs
- i l’esperança
ferma d’un destí.
-
- A mig camí, m'aturo cautament.
- A dalt, el cel prepara un joc
de daus.
- A baix, l'abisme pot buidar-me
el pas.
-
- Espero, ple de llum, el canvi
estrany
- que els déus, de cop, regalen
als seus fills.
-
-
- Rellotge de
sol
-
-
- Dóna’m
instants d’eternitat, amor,
-
- i així ompliré
de sal el buit que solca
-
- el pas del
temps, l’arruga d’aquell riu
-
- que en soledat
avança sec d’origen.
-
-
-
- No sé d’on
véns ni on vaig: cerco el meu Nord
-
- mirant el sol
i l’ombra que projecta
-
- el meu present
de cos enamorat:
-
- allò que sóc
lliurat a un clam de lluita.
-
-
-
- Rellotge
encès, l’agulla ha confiat
-
- cada moment
als dits callats dels astres;
-
- cada futur, al
ritme de la llum
-
- dictada al
dits cremant de la nostra hora.
-
-
-
- Tingues
instants d’amor, eternitat,
-
- i comprendré
la pau en els teus braços.
-
-
-
- Per la
finestra que miraves
-
-
- La vida no té
biblioteca:
-
- és la memòria
encadenada
-
- dels dies
donats per existir.
-
-
-
- Escriu, doncs,
sense l’oblit
-
- del paper en
repòs.
-
- Figura’t la
lluna plena
-
- quan aparta
les tenebres
-
- i calma les
aigües
-
- perquè la
remembrança del sol
-
- sigui l’únic
somni de la nit.
-
-
-
- La vida arriba
sense avisar:
-
- és l’anunci
cert que no hi ha temps,
-
- sinó espera en
la creixença.
-
-
-
- Esguarda per
la finestra on el teu fill
-
- obria la llum
dels núvols
-
- per guanyar la
carícia de la fulla.
-
- Era la seva
esperança solitària
-
- la que t’ha
fet venir per ser un home.
-
-
-
- La vida té la
forma de l’univers
-
- i l’univers
pren la veu de la teva ànima.
-
- Respires i
construeixes la seva energia,
-
- traces la seva
capacitat de cos
-
- amb el gest
inquiet de les teves mans.
-
- (Habiten
àngels de mirada tossuda
-
- el coratge
dels nostres camins!)
-
-
-
- La terra
promesa és l’orfenat
-
- on aprenem a
acceptar la vida abandonada
-
- en el
retrobament de la nostra vida.
-
-
-
- I ara vés,
-
- i escriu que
no esperes res a canvi
-
- de l’amor que
t’ha sorprès
-
- en lliurar-te
-
- al cant immens
d’un altre ésser que et pertany
-
- com el blat al
juny.
-
-
- Poemes inèdits
- © Vicenç Llorca
-
