Lluís Vicent
- València (L'Horta) (1978)
- Més informació sobre l'autor a:
- http://www.myspace.com/cantautorlluisvicent
- http://cantautorlluisvicent.blogspot.com/
- Cinc inèdits
I)
- El trenc d’alba es trencava
- i la veu del desig s’ensordia
- i la rosa de sang es marcia
- just abans de ser plantada.
- La mort el cap s'abocava
- pulcre, asèptic i inútil el llit
- i jo allargava les mans i els dits
- per tan sols acaronar el buit.
- O no tan buit?
- En mirar-me a l’espill
- veig
- unes pupil·les a l’aguait
- com un caçador salvatge
- de matins
- de desig
- de la sang brotada del fons del cor.
- I darrere restes tu
- i el teu esguard
- horitzontal i superlatiu
- que es mira, com Narcís,
- a sí mateix
- en el darrer acord esmerçadament inspirat
- de la meua flauta.
- II)
- Diàleg amb Raül
- Desperte encara cada nit
- el record impossible de l’amor.
- Què se n’ha fet del do de la memòria?
- Què se n’ha fet de l’espetec dels plats entre rialles?
- Desperte encara,
- sobretot les nits d’estiu
- curtes i intenses, al ras
- on les converses amb un amic
- es lliguen tal com ho fan
- els cossos dels amants.
- Desperte encara,
- i enganxe la vida d’un sol mos
- incisiva com un àcid
- corrosiva com la coca
- mentre les parets sàvies i prudents
- callen el whisky de l’oblit
- destil·lat en 40 amors.
- Què se n’ha fet de les 20 primaveres conreades
- sobre aquesta terra fèrtil i digna,
- què res ja somia ni res espera?
- En despuntar el sol,
- vestiré el meu cos nu amb el sudari
- i cercaré nous insomnis.
- III)
- Em conten que Benedetti
- de no haver estat poeta
- havera sigut cambrer
- Supose jo que hagués sigut també
- psicòleg i filòsof, i fins i tot, escriptor
- poeta del carrer
- Poeta d’eixa universitat tan nostra
- què tant li fa Borges i Lacan
- ni tants perquès ni déu.
- Eixa cassolana acadèmia on aprenem
- a aprendre, a estendre la roba
- i fixar-nos en el xup-xup del dinar,
- i en els innombrables perquès.
- I mentre raone per mi,
- i una panerola es passeja per la paret,
- en aquest parèntesi de temps sense hora
- a les tres del matí d’aquest estiu
- em done compte que també ho faig per tu.
- I per un mos incisiu en la sang
- de llavis tatuats a la vena
- per a un dolç amet i mort,
- i tot això i tot allò.
- Açò em recorda uns versos d’Estellés,
- animal de records i consciència, sí,
- però animal. Salvatge...
- Demà. El demà no és garantit a ningú
- malgrat, sobre aquesta ciutat decadent
- potser fluïsca una alegria
- una mar de pena,
- a cau d’orella.
- Però, de moment, aquest parèntesi,
- de nit sense son,
- de sang en gleva
- i de set...
- És a dir, i resumint,
- un plaer...
- IV)
- No voldria pensar,
- ni desitjaria sentir,
- així, embolcallats
- amb aquesta gran negació
- ens unim llaçats en el desig...
- Però, malgrat tot,
- et pense i et sent
- i et sé
- tan llunyana com l’horitzó
- blau de tots els blaus
- No exigisques inspiració
- a aquest cor de sang coagulada
- Jo te l’ofrenaré
- quan la llàgrima siga dita
- per engrossar el líquid amniòtic
- on et trobes enfoscada...
- Qualsevol dia, un matí
- despertaràs al do de la llum,
- amb paraules noves
- per la nova història
- Aleshores, i a poc a poc
- fotons de vida
- t’esgarraran, gentilment,
- els teus ulls de lluna plena.
- V)
- Pense en una puta en trencar l'alba
- A Joan Brossa
- Crema’m d’impotència. Mort, peus de tornada
- Encara no. Sola m’acompanya. La foscor m’embolcalla.
- Has calat foc. Whisky i speed. On és l’or?
- Així és. Diable.
- Nit dins el cor alena corrupta,
- rebull el corn de tot el que imagine.
- Caixó ple d’alcohol. Negre país. Negre.
- país, sí, negre.
- Negre i blanca la calavera del rock. Negre.
- Mirada dura. Per què? Negre.
- Renisllen els cavalls. Negre. Renisllen
- Els cavalls. Negre.
- Negre. Saludem junts, amiga meua
- Al dia, bon dia, amiga negra meua.
- Nit cor endintre. Negre. Mira: cendra,
- ulls psicòtics.
- Gèlidament. Negre. Negre, Negre. Negre.
- Nit dins el cor alena corrupta
- Negra nit dins el cor. Sí, jo. Sí, negre.
- Negre. Sí. Negre!!!
Poemes inèdits © Lluís Vicent
