Dp!
Pere Joan Martorell
- Sólo
- con tus ojos construye su mirada la muerte.
Diego Jesús Jiménez
Si amb les mans
-aquestes mans tremoloses, descarnades, vençudes-
ja no pots acariciar
les voluptuoses formes del desig;
si amb els llavis de pors i quimeres ungits
sols pots besar
l'aspra pell de la solitud
i just tens forces per pronunciar el teu nom,
els teus anys, el teu desprestigiat ofici d'antuvi -pagès, sabater, potser miner....;
si ambs els ulls de cendra només aconsegueixes
albirar la tètrica fesomia
d'aquest present a punt de sucumbir,
deixa't enlluernar per la providència del record:
perquè les regions de l'oblit
són les portes
del no-res.
Si la impetuosa crida de l'esperança
ja no pots sentir
i sols t'arriba l'agònic respirar del teu silenci;
si la freda nit t'abraça i els vertiginosos límits de la fosca
cerquen tothora
la teva presència;
si la sagrada dimensió del cor abarca la renúncia
i un territori de tenebres
reclama els teus membres,
deixa't agombolar per la magnificència del passat:
perquè les regions de la desmemòria
són les portes
de la mort.
Ah, la mort,
que viu sempre en tots nosaltres
i habita un tèrbol espai de la memòria!
L'eremita
Des del cau muntanyenc s'escampa
l'extasiada solitud de les pregàries, la devoció de l'home
que devora els límits terrenals.
No has condemnat el triomf de la carn.
Del recolliment d'anacoreta suren remors de plaer
i ocults desitjos en pervesa lluita.
Talment s'excita l'exuberant verdor del pinar
amb el cant sensual dels pinsans -incenciades les plomes d'una ombra solar-,
el dimoni de la pell t'enrampa.
El rostre de la nit -cares del remordiment- t'injecta
el verí dels pecadors;
la feblesa del cos et fa caure en la temptació.
Ni el cilici, ni el dejuni, ni la flagel·lació podran salvar-te del foc
purificador i definitiu.
Aquest redol -plàcid, solitari- desperta el regne dels sentits;
encesa flama de territori verjo,
cova de laments solitaris i gemecs victoriosos.
Pudent és l'alè dels records lascius, agra la memòria dels anys perduts,
Tanmateix, en el sagrat jurament dels [vots
es conservarà per sempre a la memòria
dels déus pagans, i ja expiar les culpes resultarà inútil,
en va martiritzar la sang
amb pietoses corretjades.
Qui pot afirmar, criatura pecadora, que les forces del mal no guanyen mai?
En el combat a vida contra tu mateix has perdut:
les raons del cos
han pogut més que les de l'ànima,
la feblesa de la carn
ha vençut el poder de l'esperit.