Melcion Mateu
- Barcelona (1971)
- Més informació sobre l'autor a:
- http://cultura.gencat.es/ilc/qeq/cerca.asp
Set poemes
- Comencem pel principi
- El meu amor és una foca que s’adorm,
- el meu amor és una rosella trasplantada en la tundra.
- De vegades l’he vist: surt a la televisió.
- Hi ha una marca en un banc del parc de la Ciutadella que diu
- lllllllllllllllllel nom del meu amor.
- El meu amor és un grafit al metro.
- El seu nom està escrit a la murada d’Alcúdia,
- en un paper penjat en un bar d’Estocolm.
- «No t’he parlat avui, amor, perquè ets invisible
- i de totes maneres, sempre xerro massa.»
- Un núvol sempre indica el lloc on viu el meu amor,
- a l’estiu i a l’hivern.
- El meu amor és l’últim cercle d’una pedra llençada al llac.
- De tan gran està a punt d’esborrar-se.
- Rutina
- Faig el que fan els pobres: dilluns
- em toca menjar fetge; dimarts llenties;
- els dimecres em faig un te amb llimona,
- em passejo pel Born, recullo mostres
- de quitina, d’esperma i de verí,
- llegeixo Kant a alguna biblioteca
- —no hi ha res tan sublim—,
- enraono tot sol als bancs del parc,
- són verds i em coneixen:
- tinc un amor i dormim plegats
- a la mateixa màrfega.
- Però algun dia res no serà igual,
- no tindrà límits la meva fortuna:
- seran meus tots els mars, el cel i les muntanyes,
- al meu jardí hi viuran cangurs,
- seré el somni d’alguns, els Reis Mags es moriran d’enveja,
- i potser es faran la guerra els meus hereus
- —amb el vent, amb el foc—
- de tant com es vendran aquests poemes.
- Rambles
- Pel meu saxo la vida és un ensurt.
- Per d’altres simplement és una ombra
- que es creua en la direcció oposada.
- En un tros de diari surt una foto del diable:
- s’assembla a aquest taxista.
- Les meves mans, millor que a les butxaques.
- Pel meu saxo és gairebé un error, però per mi és una idea,
- i voldria pensar-la sota un cel menys xafogós,
- menys semblant a la Rambla.
- Colom sempre assenyala l’indret equivocat,
- Sardenya o Felanitx
- en lloc dels hotels màgics del Caribe.
- Podria agafar-la i llençar-la sota els peus d’algun turista.
- Posar-la al fons del barret i esperar que els dòlars la cobrissin.
- Repartir-la en papers en pujar de l’andana
- a la sortida del Liceu.
- Quan sigui gran em vull comprar un barret mexicà,
- veure les praderies d’artemísia
- perquè qui voldria viure en aquest pandemoni?
Illa dels morts
- Et portaré a l’indret més pur,
- prop dels junípers,
- on els martells mecànics no ens rebentaran el son,
- algun indret més dolç que la nostàlgia,
- menys agre que el tedi:
- sense papers ni telèfons,
- on no existeixi el temps i la paraula sempre
- es digui amb un somriure.
- He decidit entrar en aquest paisatge i
- veure la mar enllà del cementiri.
- No crec en Déu perquè sé que no morirem mai.
- Com podria morir, si tu ets la meva vida?
- Com podria morir sense la meva ànima?
- Versions
- «Aquella hora per aquella
- obriren la cèrvia, li llevaren lo fetge
- e la portaren devant lo cabdill.»
- Aquella hora per aquella, just
- llavors, les mans tacades de sang freda,
- el soldat malmirrós fugia entre les ombres.
- Una llegenda és igual que una anècdota,
- només que alguns s’estimen més la Història.
- D’altres, en canvi, s’extasien
- a l’hora justa, a punt de l’oblit:
- la inefable paràbola
- d’uns mots trobats a un lloc i un temps equivocats.
- Ventada
- Unes mirades són com algues,
- d’altres la proa acerada d’un trenca-gels a l’àrtic:
- una camisa, un port, un anorac, bufandes,
- els rellotges que sonen,
- el caçador matà la fera
- —LLIBRERIA POMPEIA, JUICY JONES—,
- les alarmes que sonen
- com els pingüins que salten per pujar a un iceberg
- entre onada i onada,
- un paraigua que esborra l’aire de l’ermàs,
- no d’aquest sinó l’altre,
- una parada buida,
- la claveguera negra quan se sent un bi-bip.
- Un remolí ens expressa,
- un remolí de fulles i papers:
- sobre el rostre que ens mira
- a l’aparador reflectit un sol full
- de diari.
Divisa
- lllllllllllll Escriure sobre música és com ballar sobre arquitectura.
- llllllllllllllllllFrank Zappa
- Ballem sobre política
- o arquitectura. Fingim les màscares,
- somiem el vulgar. Deixem
- que s’enamorin de nosaltres
- les noies de les revistes. Fugim si cal
- a 500.000 quilòmetres per segon
- en direcció contrària, per l’autopista.
- Fem l’impossible: tota la resta és inútil.
- Poemes inèdits
- © Melcion Mateu i Adrover
