Begonya Mezquita
- Sagunt (1968)
- Més informació sobre l'autora a:
- http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
- Tres estances d'abril i una illa
Poemes del llibre Una Illa, Edicions 96, col·lecció Razef núm. 12, Carcaixent, 2007.
- I
- Primavera al mig del carrer, fas llum i fas silenci,
- encara una essència, un dit recuperat a bocins
- a poc a poquet, mans que demanen.
- Primavera sense ombra apareguda entre blaus,
- portes música a la sina, mires i cantes sola,
- des d’un racó acolorit cantes.
- Primera estança d’abril, encaixen les peces i tu
- volies glops de neu on el bosc es treia la roba.
- Primavera, miren dos ulls.
- II
- Suren les ombres, l’astre es queda sol
- i diu a la tarda ets llunyana i t’amagues
- sense alè, no sembles haver més fita.
- No hi ha res, un miol escapçat, pur plaer,
- desert sens ombra, tenies arrels, feies por.
- La vergonya que no s’ature, i no s’atura.
- Pren aquesta veu, sol solitari, fes conjurs
- de nèctars i crosta de mel, la fulla més verda.
- Alegrem-nos, fem foc i fem joc encara.
- III
- Toques unes mans, amanyagues cabells
- i desperta la tarda que feia origen.
- Fecunda terra, fes-la ser més deessa.
- Baf humit a l’espill, xucles el seu sentit
- i la serp del desig ja és cercle de flames:
- he vingut de nou per acaronar-te nu.
- Nodreix la molsa o descabdella nusos d’enyor,
- duu blat als cabells, negre a les pestanyes.
- Perquè entregada, la tarda ha tocat, ha dit.
- ----------
- Una illa, una immòbil feblesa
- un tros de terra sense ombra, un marge erm.
- Escenari terrible de soledats i versos,
- una illa de llums
- que has trobat sense nom.
- Perquè el sol és ací has dit
- salveu-me l’insomni, el desig.
- Una illa com un nen,
- una boca oberta
- i la paraula que fa d’espasa
- cenyida al no-res, com un desert lentíssim.
- Tot s’esdevé en aquesta illa, malgrat l’acer,
- la por i l’espera continuada.
- Envoltada de blaus tremoles, tant és l’horitzó
- en què cerques la set i els núvols,
- l’alegria.
- © Begonya Mezquita
