Anna Montero Bosch
- Logronyo (1954)
- Més informació sobre l'autora a:
- http://cultura.gencat.es/ilc/qeq/cerca.asp
Tres poemes
escac i mat
- mai no m’han ensenyat
- a jugar als escacs.
- els moviments només:
- el rei, prudent,
- la reina, ràpida i voraç.
- i el foll?
- com saber quan o per què
- ha de morir un peó?
- mai no m’havien dit
- que les taques de vi
- es trauen amb paciència i sal.
- el tauler: blanc o negre.
- la torre inexpugnable,
- un dia caurà entre boles de foc
- i les nenes bones,
- a casa a les deu.
- em pregunte com saber
- quan s’ha de tombar el rei.
- val més un cavall o dos peons?
- al pis de dalt hi ha algú
- que plora de nit
- i al de sota, els diumenges
- de vesprada, miren la televisió
- i al nadal canten i segurament
- s’empassen la tristesa amb cava.
- em pregunte per què ningú
- no m’ha ensenyat a jugar.
- ...la lluvia es una cosa
- que sin duda sucede en el pasado
- j. l. borges
pluges
- plou aquesta tardor contra els vidres
- del vespre.
- plou contra la por i plou llum
- plouen els cels una aigua tenaç,
- record d’una altra primavera
- que regalimava per les façanes
- sobre l'asfalt i sobre les galtes
- i embullava els cabells i omplia la tarda
- de llums i de riures.
- plou aquesta tardor
- com plovia a istambul
- aquell final d'estiu quan el temps
- a penes s'insinuava en un vent
- lleugerament més fred,
- en un sol lleugerament més trist,
- quan ja les oronetes iniciaven
- el retorn o la fugida mar enllà.
- plou aquesta tardor
- com mai no va ploure quan l'estiu
- era una platja immensa de pedres blanques,
- plou tristesa com una platja de pedres grises,
- on no tornarem perquè el temps
- s’acaba i perquè ara sabem
- que cada matí és ja sense retorn.
- plou una tristesa dolça
- que s'escampa pel jardí
- i els dits de la pluja piquen el ritme
- d'altres tardors i d'altres jardins
- i diuen que ens ha arribat el temps
- d’una altra serenitat.
tango
- el matí esdevé d’un vidre tan fràgil
- que un no-res podria trencar-lo.
- un gest o un silenci.
- estén lisboa, terminal i blanca,
- els seus carrers
- com una gavina al sol.
- de turó en turó ofereix
- places i rues als teus records.
- m’hi esmuny de puntetes
- i és una primavera grisa i verda
- que plou amb nostàlgia
- entre els passants multicolors,
- els nens que toquen l’acordió
- i el cantant de fados
- al cantó dels turistes insomnes.
- estén lisboa la seua primavera
- de carrer en carrer i feliços
- ens hi deixem engronsar
- amb la breu ferida del temps
- i la vista cansada
- d’un retorn impossible.
- Poemes inèdits
- © Anna Montero Bosch
