Marta Pessarrodona
- Terrassa (1941)
- Més informació sobre l'autora a:
- http://cultura.gencat.es/ilc/qeq/cerca.asp
- Dos poemes inèdits
- d'Animals i plantes i Variacions
- (work in progress)
Elogi de l’aranya T’havia vist tan sols En cambres polsoses, En recons resclosits, En sostres que no abastava. No t’emparellava amb l’esplendor del verd, amb la glòria de la mort temporal de l’any, amb l’exuberància de la nit més llarga, amb el giravolt depressiu de maig. No sabia que m’estalviaves fiblades, (com un amor que no acaba de ser), Ni sabia que eres, natural, l’artista tan gran que ni tan sols se’n vanta. Ara, molts dies, miro el progrés de la teva obra, la correcció de les teves línies, la teva capacitat de menjar-te a d’altres, la teva fragilitat als meus dits o als d’altri. Ets i, per a mi, no eres, com tanta gent, com tantes coses, com el passat emmagatzemat i el futur que, poc o molt, s’atansa. D’ Animals i plantes (work in progress)
De lluny, unes dones s’ho miraven Marc 15; 40 Abans, ni Crist havia pogut suportar tanta barbàrie...
- La noia aviciada, la musa del condemnat,
- al pas del segles, ja tenia safata i cap,
- com per dipositar en una escaparata,
- que diria un Pere de la poesia catalana.
- Crist, després del cap decapitat,
- va esmerçar-se en la multiplicació
- de pans i peixos, més o menys
- com nosaltres, davant de tants desastres.
- Ho diuen els apòstols, ho repetim nosaltres,
- bo i oblidant les altres dones que l’envoltaven:
- Maria la de Magdala, Maria, la mare de Jaume...
- i Salomé, la que no trepitjaria cap escenari.
- No, ella no era la Salomé d’Euterpe,
- no era la venjança contra la moral victoriana;
- no, no era la noia aviciada que silenciarien
- els apòstols i pregonarien d’altres.
[ De Variacions (work in progress) 17-5-03]
- De lluny, però, el dia de la Crucifixió,
- hi havia unes dones que s’ho miraven...
- Poemes inèdits
- © Marta Pessarrodona
