Daltabaix poètic!

SÓC JO. Desperte.
En un dia gris, com un altre dia
també gris, o com la major part
dels dies, que hom va amuntegant
contra els murs, en sacs de pòrtland
i gruixuts de pols.
Sé que cal, certament cal,
desertar alguna vegada
d’aquesta vella biografia, successiva,
automàtica, com d’un reportatge
molt, massa ample, però que res
no diu, vertaderament, o aporta molt
poca cosa.
Alce els
Braços. Des del llit, des del fons
de l’absència, cada segon o cada
raig burleta aporta molt i també
una gran buidor. D’aquesta absència parle,
com de mi mateix. I tornem a ser, l’un de
l’altre, la vella repetició. Un calc. Un
vell sarcasme.



--------------------------

LA LLET bull, una mena estranya
d’infern la delata;
del blanc corromput naixen
bombolles que esclaten
com disparades per un arma invisible,
amb silenciador. Amb
quina neu l’hauran tenyit,
amb quina ànsia la camuflaran
dins d’un tetrabric infame?
El rellotge aturat diu que
podrien ser les quatre, amb
el minut set a punt d’arribar al seu
destí. Si d’ell depenia, la tortura
del líquid no tindria fi, o bé duraria
massa, acabaria aquesta evaporant-se,
deixant negror, com retalls de
carbó o de pupil·la al perol. L’apague. Ell
també té dret a no patir en excés. Per a ell
jo ben bé podria ser un déu, qui marca
el seu destí. La immortalitat fóra potser
una mica de cafè i sucre?


---------------------------


AL MIG del parc,
assegut sota un arbre desconcertantment
vell, un entre tants, anònim com el
que més, he llançat pedretes i fustes
contra la meua biografia,
ella els trau i va fent una petita muntanya
mínima. Em
podria passar així hores i somnis,
jo despenjant
el meu desil·lusionat concepte de mi mateix
contra el terra,
ella xuplant-me les sabates, amb
una negror falsa i els ulls enganyats
a força de compassió.
Si algun dia desapareixera, potser ni jo
mateix la trobaria a faltar.
Continuaria amb aquest joc perplex
de llançador frustrat de
silencis, mediocre com un expert,
agredint els meus ulls i sabent-se
un més, un més a un parc, dalt d’un
banc, com s’asseuen també
totes les ombres.