Dp!


 Joan Navarro
 
 
Oliva (1951)
 
Més informació sobre l'autor a:
http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
 
 
Dos poemes inèdits
 
 
Hölderlin

                                                d'après La locura de Pere Salinas

1
 
Des del fons, ben profundament, des del magma crepitant de l’ànima, del riu que dilueix el seu nom, els noms del món, els dolços turons i les vinyes silvestres, bardisses fulminades, s’obri el buit del temps, el silenci que crema els camps al vespre, el fulgor de la freda harmonia de la llum.
 
 
2
 
Com un astre roig entre els plecs del cervell, així la malenconia hi arrela i s’alça com un himne fins als confins de la negra nebulosa. L’olor de fusta. El camí bosquetà que els déus li van esgrafiar al mur de la torre. Les fites enceses vora les platges del senderi. L’ull i les molècules de tots els ulls.
 
 
3
 
Enllà de la mirada albires els metalls i els marbres del Pentèlic, l’alzina d’aigua, les valls sagrades i les sagrades cendres. La teua veu és ara eco d’una altra veu, ombra de bedoll, cop sec de mall sobre una enclusa: l’altre que en tu sojorna. Desnortada ment. Arxipèlag de foc al crepuscle de l’estança.
 
 
4
 
A hora foscant cabdelles la claredat de totes les llunes, l’or de les fruites de l’estiu, el trànsit callat de les esferes iridiscents, el fil que cus l’enorme trau. Forat de llum. Clara cicatriu de l’horitzó.
 
 
                                València i Oliva, setembre de 2004
 
 
Matèria obscura
como una abelha na chuva
Laura Erber 

a l’Ovidi Montllor

       Torrents de vent estel·lar. Boscos de bambús sota els llacs de la lluna. El vol d’unes oques silvestres. Un rai dormita engalzat a les aigües congelades del riu. Silenci de les volves de neu i dels pavellons a l’hora blava. De què està feta la matèria obscura? De què, les tiges dels joncs i la humida tardor? Han trobat una galàxia invisible al cúmul de la Verge, una copa plena de cendres, l’eco buit dins la casa buida del Coll del Portell.
 

Oliva i València, agost de 2004-febrer de 2005

 

 

 
Poemes inèdits
        © Joan Navarro