Laia Noguera
- Calella (1983)
- Més informació sobre l'autora a:
- http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
- Quatre poemes inèdits
Vent de fora
A la lleixa una capsa de llumins
- que no s’ha obert mai, una espelma vella,
- i ganes de llum a l’aire. Una ombra
- d’humitat: s’acosta temps de goteres,
- de portes que no s’ajusten i vidres
- trencats. Entrarà vent de fora i tu
- no sabràs com anomenar la por.
- La por
- La por no té finestres,
- no té queixals
- ni bons consells.
- No hi ha taules parades
- on poder refredar-la,
- entretenir-li els dits amargs
- amb lletanies.
- La por és una droga que calla
- a l’esquena encorbada dels teus ulls.
- Coses esquifides
- Sembla una cosa esquifida:
- embolics de vent als arbres;
- puntes de nit al llindar de la porta;
- recordar-te amb por al teu llit;
- fantasmes que et feies,
- petits, i ho són tot.
- Buit
- Hi ha un soroll buit
- al món inútil
- d’entre nosaltres.
- Hi ha una muralla
- que et resguarda de tu,
- la camisa de força que t’abraça.
- Per molt que te m’acostis, no hi seré.
- Poemes inèdits
- © Laia Noguera
