Dp!


 

Poemes d'Omissió

 

 
Poema del no
 
No és rosa ni clavell
ni ocell ni avinentesa
ni roca ni garbí
ni perla ni promesa.
No és arbre ni comí
ni riba ni infinit
ni boira ni esplendor
ni merla ni gavina.
No és foc ni fum
ni riu ni clau
ni plany ni crit
ni vent ni paperina.
No és tu ni jo
ni pou ni rai
ni dit ni peu
ni llop ni xai.
 
I què, llavors:
¿dallò o això?
 
Sols sé dir sí
per dir que no.
 
 
 
 
Univers
 
Himne veu
ritme noi
whisky freu
aire bol
fosca rai
treva cor
somni vers
barca rou
fusta ball
merla sol
roure llum
festa pou
llavi nen
moto sèu
roca fum
bota joc
soca bes
alba boc
mona res
pare dau
ceba veu
lliri riu
lloro bou
 
I prou!
 
 
 
 
 
Ull
 
Aquest deseiximent del món, aquesta ment en blanc que ja no és res perquè ho és tot: olivera i recer, camí i ciutat, bromera i pensament. A quatre passes un dibuix de calç, les cases nues i els bancals somnolents. Reconèixer això: tan proper, tan senzill.
 
I davallar en calma.

 

 
 
© Lluís Calvo, 2001