Dp!

Paco Fanés

 

 

Barcelona (1952)

Més informació sobre l'autor a:

http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp

www.pontdelpetroli.com

 

Inèdits del llibre Recursos humans

 

 

1

De l'infern de la cartera
treu estels marcats: el circ, les feres, la gana.
Una sola nit escalfor de focs artificials
i tornar les claus abans de compartir
els set mil colors de l'alba,
amb tots els lectors de les caravanes.
A la posta, dormir,
i tornar a dormir a dalt dels arbres
repetint frases perdudes per aplegar i somiar
converses perfectes.
Qui t'espera,
tan ple de pols com arribes i els ulls cansats
quan miren endins dels porus del front
i sentir-te créixer la suor per no perdre l'olor
de ningú; de cap enyor que s'enfili per la cara
rebentada de mirades que ceguen amb por mirades.
Tu véns de la màgia absurda que taca
després de captivar la carn, més tard de l'aiguat,
de la imaginada claror morint d'esperança
en qualsevol llit sec. Sense trucs a l'abast.




2

 

Ben bé al mig de l'ombra.
En el buit més ple que hi ha.
Entre passos que riuen jugant
amb el mineral dels cossos.
La freda nit dins el migdia.
Massa lluny has anat
només amb la meitat dels ulls.
I ara no et vol llogar ningú
per a treballar amb les mans.



3


Sense variacions obertes
no puc sortir del mirall
per anar a desfer el moviment continu
de la força dels contenidors
que neixen amb un color per a cadascú.
I els coloms mengen l'arròs dels casats.


Ets la veu i es fonen les rajoles
Ets l'aliment i el pou dels hospitals esdevé mel
Ets el bes i pertot tremolen les absències.
Ets la mirada i neixen cegues les ànimes perfectes.


Sense trempar les paraules
la veu no passarà mai per les cicatrius
dels que estimem els peus dels bojos
amb el bri d'instant que els vençuts guarden
al fons més antic de les costelles.
I començarem amb la descripció de la jungla.




4


Hi ha pobles amb silenci de dijous sant
i nens que assagen cançons
amb la veu més alta del dia: ones
que no saben l'alegria del mar.
Hi ha vent sense finestres
amb tot el blau desat
a la calaixera dels pares.
Hi ha pobles desarmats.
Armats amb riotes invictes, amb traïdors,
amb amenaces, amb paradisos eterns,
amb botxins coneguts, amb parets
acaronades per última vegada...
Hi ha pobles armats amb faules d'argent.
Hi ha pobles desarmats.




2010-11

 

 

 

 

 

Poemes inèdits

© Paco Fanés