Dp!

  Miquel de Palol

 

 

Barcelona (1953)

 

 

Més informació sobre l'autor a:

http://www.avui.com/avui/diari/03/gen/16/k120216.htm

 

 

Dos inèdits

 

 

 

Què et pensaves

En els temps vagarosos
de reconstrucció adolescent ­sovint
convulsa, encallable, voluble al retrocés
i a l'abandó­, la por es barrejava
amb un dolgut sentiment d'injustícia
quan pensava en la mort, en dissoldre'm
per sempre en un horrible no res sense retorn.

I no hi havia res a fer. Res no havent de perdurar,
la vida no tenia cap sentit.

Els anys, l'anestesiadora manyaga del cansament,
insectós treball de la indiferència,
presenten enganyoses formes de recompensa
gratificadores malgrat el frec esmussador
de pedres negres contra les dents encara anhelants:
que savis ens hem fet, hem après
a deixar-nos enganyar.
La solidesa dels sons
escanyava l'aprenentatge de velles,
indesempellegables humiliacions.
Al fons de la derrota ets invencible.

I ara trontolla la meva fe nihilista.
No sé per què, no sé quins signes de reconcentrada
elaboració en la memòria he rebut,
quina droga filosòfica o quin mal d'ull
m'han fet canviar.
Aires de claror acabat el solstici,
perfums de mel que ja no m'esperava.
Quan he tastat l'abraçada del no res protector,
l'horror ha canviat de signe, ara em fa por
que no sigui el buit perfecte el que m'espera
a l'altra banda, que m'hi trobi
qui sap quina altra cosa.



Romanç Goliàrdic

Si no té mala folla
el lluç de bona ganya,
que el bufi la criolla
on fa millor fistanya.

Ens fotrem vi d'Espolla,
escopirem l'aranya,
la nyama que ens endolla
al cul d'on surt la canya.

Mansuet, ja et sadolla
la pitança que escanya?
La ressaca degolla
el pàmfil que no es banya.

La recança rebrolla,
el pròcer s'engavanya,
terrible adolla, adolla
la requesta d'Espanya.

La tieta farfolla:
que es crema la cabanya!
Disfressa la clofolla
amb boirim de lleganya.

El noi no s'empatolla,
la duresa no enganya,
el cogombre com brolla
sense por ni migranya!

L'assedegada colla
de l'aimador la manya:
si el suquet fa bombolla
és que el nap no s'estranya.

Quin braó l'escapolla
amb boca de piranya
quan la figa no amolla
per menjar una lassanya!

Quan li fots a l'ampolla
s'hi torna la muntanya,
amb nas confons l'argolla,
amb colló la castanya.

Fot la patata a l'olla
per si el veí s'afanya,
que tots traurem la polla
camí de Madremanya.
 

 

 

Poemes inèdits

© Miquel de Palol