Vinyet Panyella
- Sitges (1954)
- Més informació sobre l'autora a:
- http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
- Suite dels Alyscamps
- Clivella:
- ferida
- senyal en la carn de la feblesa
- per on el temps s’esmuny
- a glops
- i amb persistència
- fins els orígens de la destrucció.
- ****
- Et portava a la sang
- i no et reconeixia.
- Vam haver d’invocar la destrucció
- per tal que als límits
- emergíssin els senyals primigenis d’allò que ens configura:
- els vials de la sang reconvertits en pedra.
- *****
- No et trobo enlloc.
- He perfilat l’avinguda vorejada per tants buits que m’hi perdia.
- He interrogat les fites i els senyals on creia haver habitat.
- No et trobo enlloc,
- cor suspès a l’alfa i al principi.
- També el llibre del Gènesi es féu pedra.
- ****
- Si em parles des de fora,
- ¿com em pots retrobar?
- Endisa’t altra volta pel brocal fins a trobar les heures més profundes.
- Alguna de les arrels et correspon.
- *****
- Res no em feia tant de goig com la boca que, en veure’m, em somreia oferint-me una carícia humida i incessant. I m’hi donava amb la certesa de davallar al més obscur dels pous sense brocal ni escales.
- *****
- ¿Sents aquesta remor?
- M’acompanya tothora i sense límits
- parlant-me de la mort amb la veu encalmada.
- Conjura els meus temors
- i m’ofereix un aixopluc de segles i experiència.
- Bescanvia aquest dolor més persistent que jo mateixa
- -em dicta entre convicta i displicent-
- i atorga’t el repòs que saps que vols.
- ¿És una veu?
- ¿O el meu desig que vol que el reconegui?
- Fontvieille/Terramar, estiu 2005
- Poemes inèdits
- © Vinyet Panyella
