Esteve Plantada
- Granollers (1979)
- Més informació sobre l'autor a:
- http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
- Tres poemes (amb llops de fons)
- Arrossegues un món en cada paraula,
- forges ciutats en munts de residus,
- ets aquell ca que ja mai no lladra
- ni per por ni per gana, soliu i brutal,
- estigma del buit: la vida que et sagna.
---------
- No hi ha res que et salvi.
- Et salva, però, l’instant.
- L’instant et fuig, com pres.
- Ets pres en aquesta derrota.
- No pots esperar eternament,
- la fita és fugir amb la idea.
---------
- Contingència
- Aviat del buit en serem continent
- i de l’ahir conducte asprívol,
- com el nus d’un llaç que es nega.
- No d’ahir, bruts de sobte.
- Sovint en trams de fosc
- com el crit que ens petrifica,
- fruits del no-res de l’ala oest
- i d’un cuc gepic que es vivifica
- en cada gest de la mentida.
- Buits dels buits,
- folls en va,
- tard com sempre,
- mai prou certs.
- Ni tu, ni jo,
- nosaltres:
- existim
- i dissimulem.
- Per a guarir-nos dels ullals.
- Poemes inèdits
- © Esteve Plantada
