Daltabaix poètic!

I

El saber i la sospita

Les paraules encarnen sentibles el món

fan sonores diversa i humana la vida

Retirat vora el mar del meu menorquí Walden

entre espelmes començ aquest tractat d´enyor

Jo que il.lús pretenia crear un nou llenguatge

desmuntar l´ordre lògic i fals del discurs

fer esclatar la sintaxi cremar la gramàtica

ara veig en la nit Mandelstham llegint Dante

entre el fred dels combois deportats que travessen

fumejant oxidats l'agre infern de Sibèria 10

Molts en fan indolents d'escriure un artifici

un joc d'ismes brillant però hi ha dictadures

i la mort i el dolor desgracien consciències

Hi ha també militars de mirada assassina

i la fam que devasta amb vergonya la terra

Tanta sang pot omplir denigrant tots els llibres

No som més que poetes en temps de misèria?

Desanat com Van Gogh pint amb versos estels

i escrivisc passional lluny de cercles i grups

De vegades m'embosc per fugir del neguit 20

No faig comptes tallar-me cap lòbul d'orella

Si són actes els mots estaria molt bé

que un poema pogués subvertir un ordre injust

o salvar de la fam i el dolor qualque vida

Ben mirat un poeta en el fons no és gran cosa

purifica el dialecte malalt de la tribu

Amistós rellegesc Leopardi i Novalis

o reveig fascinat Dreyer i Rossellini

Sé setjat per l´absurd que estimar té sentit 30

i ho vull dir carregat de raó i de certesa

En un temps ja perdut tot açò va ser una illa

on vivíem d'al.lots amb les portes obertes

Paradís massacrat ara sent com els grius

canten amb Couperin les Leçons de Ténèbres

i els àngels de la mort van de whiskys per pubs

Veig l'església d'Auvers sota un sol cru d'estiu

un camp de blat amb corbs on sona trist un tret

És tan bell el contrast de la tinta amb el blanc

del paper engargotat que un pot fer com Narcís 40

i engatar-se de sons a una torre d´ivori

Hi ha polítics podrits hi ha banquers gominats

fent discursos casposos salvant la moral

Hi ha universos de por hi ha feixistes tendríssims

torturant estudiants fent agonitzar gent

Hi ha les Mares de Maig Galeano escrivint

amb les venes obertes Memòria del foc

i Sábato exhumant l'Informe per a cecs

Ah les torts de la rime aquells vells sanglots longs

des violons de l'automne Hi ha barraques de fang 50

cementeris ardents de misèria i brutícia

Cada platja a l'hivern s'ompl entre alga de munts

de deixalles tirades pels rics des de iots

que elegants i festius solquen àgils les aigües

resplendents on s´esborra el llegat grec d´Ulisses

El fantasma del Che crema invicte un vell mapa

de silencis i mines sagnants de salnitre

A les sorres de Margate un home eixorcat

descompon en fragments el discurs d'una vida

D'on ve el verd remoreig d'esvanits sivinars? 60

D'on el vol d'invisibles milans i estornells?

Algú crida enrampat a una tàvega humida

i d´un cop li han romput les ulleres a Bàbel

Aquesta illa no pot suportar més bandits

més pirates cruels que l'assalten i escorxen

Al Barranc d'Algendar ja no hi creixen flors blaves

Algú rega sonets que el vent seca i desfulla

Ja no cal cercar mons màgics fora del món

tanmateix duim el cel i l'infern dins nosaltres

Els poemes són camps d'un secret territori 70

on llauram entre mots l'aventura de viure

Fills de Llull confinats a un rar llimbs postmodern

de buidor i futilesa enyoram una pàtria

Mar sagrat dels homèrics herois insulars

van surant sobre l'aigua cadàvers de mites

Déu reclama el seu lloc: Sóc qui sóc i estic fart

que m´empreu repressiu i embafeu amb lloances

He somiat tantes nits La Alpujarra de Brenan

o Les Illes Aran de John Milington Synge

He dit sense rancúnia Goodbye to all that 80

i he bastit un Deià amb dea blanca com Graves

Macaret és més bàrdic que Margate i sol

hi llegesc fins molt tard hi faig vida ermitana