A en Prenyat
En el temps silent d’entre batec i batec
Aquell de tan breu durada que s’escola
a cada instant com un xim-xim de desesma constant
que humiteja el vivent de dubtes, pors i esperances
Aquell temps sense rauxa ni angoixa punyent
que convida a la serenor
- i amaina el desig tot passant
Un temps d’ imperceptibles veritats
i essències sinceres
que ni s’escriu ni es pensa
que és el principi i la fi de cada batec valent
que vol sentiments tan sols
Un temps sense mida ni pes
de safareig dissolvent
- sense entrecuix ni papers
que no es pot timbrar
- ni esmolar
un temps que ara cal
- suara fa mal
que no marxa, no ... només se’n va
i ve
- sense tornar
- perquè no s’ha anat
- com la teva mirada i el teu posat.
- Barcelona, novembre de 2.001
- Poema inèdit, 2001
- © Kike València
