Ramon Guillem
- Catarroja (1959)
- Més informació sobre l'autor a:
- http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
- http://www.escriptors.com/autors/rguillem/
- Dos poemes
Una bicicleta blava
- Mon pare tenia
- una bicicleta blava.
- Amb ella anava
- els caps de setmana
- a pescar tenques i llises
- a la séquia del port,
- a la vora de l'Albufera.
- També hi pescava anguiles
- i, de tant en tant,
- com una festa,
- ens portava granotes.
- Va morir jove.
- El cranc maleït
- va esventrar-lo.
- Des d´aleshores
- la cendra del cor
- no ha fet sinó créixer.
- Si mon pare visquera
- no hi podria pescar.
- Els peixos són ombres foses
- en una aigua pudenta i trista.
- Hom pot veure,
- algunes hores funestes,
- entre les canyes,
- una escuma negra,
- com la bilis llefiscosa
- d'un fetge castigat.
- De vegades,
- la mort és culpa dels déus.
- D'altres,
- és culpa dels hòmens.
- Gangrena
- Unes paraules
- poden ferir més
- que el toc inesperat a mort
- de la vella campana de l´església.
- Qui s'ha mort?,
- es pregunta la gent, encuriosida i aterrida.
- Qui s'està morint?
- Quin amor pot morir-se
- pel tall net i polit,
- de carnisser eficient,
- d'unes paraules
- que són només dolor, gel encés
- d'impensada estranyesa?
- Al capdavall,
- també l'amor
- és només una paraula.
- I com salvar-la
- del corcó que l'ànima ens rosega,
- d'aquella insignificant ferida
- -no res: una molèstia imperceptible-
- que entre silenci i silenci
- es converteix en gangrena?
Poemes inèdits © Ramon Guillem
