Dp!


 Josep-Lluís Roda
 
 
València (1961)
 
Més informació sobre l'autor a:
http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
 
 
Dos poemes inèdits
 
 

Hem ascendit sense camí

Hem ascendit sense camí
I hem arribat en aquest cim
Salvant-nos de l’infern,
Eurídice constant, darrere d’una fe
D’Orfeu.
No ha defallit el treball
En cada arrap
D’argelaga que hem travessat
Junts.
Xafant primer, hem ajudat.
L’amor ha estat el nostre calcer,
L’amor, per damunt de tot, els calcetins.
Hem llepat cada ferida infectada,
La boca plena de pus i de sang.
Hem netejat tota ferida
Per arribar fins a dalt.
I, ara, amor meu,
Deixa que la meua mà repose
Al teu muscle.
I contemplem el vast horitzó.
Celebrem que m’has seguit
I que jo no m’he girat.
Que tu no t’has girat
I que jo t’he seguit.
I reposa, ara sí, el teu cap
Sobre el meu braç.
I mira com de lluny hem arribat


 

ROGLE DE NADAL

 Títol del llibre que el poeta valencià Josep Bonet va acabar d’imprimir “el dia 13 de desembre, festa de Santa Llúcia, de l’any 1998 de la Nativitat del Senyor, en casa de Teresa Segura d’Almoines, la Safor. Se n’han fet trenta exemplars en paper gofrat de 120 grams, numerats de l’1 al 30 i signats per l’autor. Composició de Josep Gramuntell i Teresa Bonet. Enquadernació d’Amador Grinyó. Laus Deo.”

Benvolgut Josep Bonet,
si tardes més,
ens n’anem
al mes de mai,
mes m’és molt grat
haver rebut, per fat,
que no per fax,
del bon Bonet,
gat amagat,
aquest llibret,
un bombonet,
de tan ben fet
i goig que fa,
cap poma fa tanta aroma,
no és una broma
ni encara menys axioma,
que t’honora!
enhorabona!
perdona
que a deshora te la done,
Bonet,
que el condonet
es trenca,
trenta de trenta,
no és a la venda,
ni es ven ni es compra,
que no es corrompa,
ni pompa ni
porompompero,
ho vol,
però no ho diu:
posa-li DIU!
prenga’l al vol
eixe pardal,
per ‘xo és Nadal!
un bon cap d’any
que no fa mal,
m’a que eres animal!
agafa’l per la cabota
que no té pota,
i al cony o al pany,
si més no enguany,
un cul de sac.
Te l’he enviat
el meu Buirac:
posa’l al sac!,
i aquest escrit
tan esquifit,
més sembla una tarja de boda,
que no de Roda,
no me’l compares,
compare,
que no és cap oda,
falta la poda.
De Rodes i Boludes,
l’agraïment.
Toca acabar les coses començades:
de codes tan temudes!
 
Poemes inèdits
        © Josep-Lluís Roda