Dp!
Josep-Lluís Roda
- València (1961)
- Més informació sobre l'autor a:
- http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/cerca.asp
- Dos poemes inèdits
Hem ascendit sense camí
- Hem ascendit sense camí
- I hem arribat en aquest cim
- Salvant-nos de l’infern,
- Eurídice constant, darrere d’una fe
- D’Orfeu.
- No ha defallit el treball
- En cada arrap
- D’argelaga que hem travessat
- Junts.
- Xafant primer, hem ajudat.
- L’amor ha estat el nostre calcer,
- L’amor, per damunt de tot, els calcetins.
- Hem llepat cada ferida infectada,
- La boca plena de pus i de sang.
- Hem netejat tota ferida
- Per arribar fins a dalt.
- I, ara, amor meu,
- Deixa que la meua mà repose
- Al teu muscle.
- I contemplem el vast horitzó.
- Celebrem que m’has seguit
- I que jo no m’he girat.
- Que tu no t’has girat
- I que jo t’he seguit.
- I reposa, ara sí, el teu cap
- Sobre el meu braç.
- I mira com de lluny hem arribat
ROGLE DE NADAL
Títol del llibre que el poeta valencià Josep Bonet va acabar d’imprimir “el dia 13 de desembre, festa de Santa Llúcia, de l’any 1998 de la Nativitat del Senyor, en casa de Teresa Segura d’Almoines, la Safor. Se n’han fet trenta exemplars en paper gofrat de 120 grams, numerats de l’1 al 30 i signats per l’autor. Composició de Josep Gramuntell i Teresa Bonet. Enquadernació d’Amador Grinyó. Laus Deo.”
- Benvolgut Josep Bonet,
- si tardes més,
- ens n’anem
- al mes de mai,
- mes m’és molt grat
- haver rebut, per fat,
- que no per fax,
- del bon Bonet,
- gat amagat,
- aquest llibret,
- un bombonet,
- de tan ben fet
- i goig que fa,
- cap poma fa tanta aroma,
- no és una broma
- ni encara menys axioma,
- que t’honora!
- enhorabona!
- perdona
- que a deshora te la done,
- Bonet,
- que el condonet
- es trenca,
- trenta de trenta,
- no és a la venda,
- ni es ven ni es compra,
- que no es corrompa,
- ni pompa ni
- porompompero,
- ho vol,
- però no ho diu:
- posa-li DIU!
- prenga’l al vol
- eixe pardal,
- per ‘xo és Nadal!
- un bon cap d’any
- que no fa mal,
- m’a que eres animal!
- agafa’l per la cabota
- que no té pota,
- i al cony o al pany,
- si més no enguany,
- un cul de sac.
- Te l’he enviat
- el meu Buirac:
- posa’l al sac!,
- i aquest escrit
- tan esquifit,
- més sembla una tarja de boda,
- que no de Roda,
- no me’l compares,
- compare,
- que no és cap oda,
- falta la poda.
- De Rodes i Boludes,
- l’agraïment.
- Toca acabar les coses començades:
- de codes tan temudes!
- Poemes inèdits
- © Josep-Lluís Roda